Escolteu les dades i les previsions de la ciència que llança advertiments i també propostes de solucions per aturar el canvi climàtic

Avui vull reflexionar al voltant de les tres dates significatives que té aquesta setmana. En realitat, per a mi són quatre, però això ja és un tema més personal que ara no ve al cas. Així, doncs, destaco les dates que considero rellevants a nivell col·lectiu. Dues ja han passat i una està per arribar. La primera ha estat el primer dia de la setmana, el dilluns 22 d’abril, Dia de la Terra. Diada de reflexió al voltant de la relació que mantenim amb el planeta i de conscienciació sobre la importància que té –i li hem de reconèixer– la llar que ens acull, ens alimenta, ens nodreix i ens oxigena. En els darrers mesos han sorgit persones (Greta Thunberg) i moviments (Friday For Future i Extinction Rebellion) que clamen perquè ens adonem que ens estem carregant la nostra pròpia civilització i demanen accions immediates de la societat i dels governs per aturar el canvi climàtic. S’estima que el 2020 ha de ser l’any a partir del qual comencin a davallar les emissions que s’haurien de reduir a la meitat el 2030 i arribar a zero el 2050, si volem evitar el desastre climàtic. La segona data rellevant de la setmana ha estat el dimarts 23 d’abril, Sant Jordi, una de les diades més significatives de Catalunya. Cultura, flors, amor, colors, primavera, trobades, reivindicació de la cultura catalana. Segur que, malgrat tots els malgrats, l’heu gaudit i celebrat comprant i regalant llibres i roses a les vostres amistats, parelles i família. ELECCIONS GENERALS La tercera data significativa d’aquesta setmana està per venir. Evidentment parlo de diumenge 28 d’abril, dia de les eleccions generals. Aquests dies hem tingut oportunitat de seguir els debats que han ofert els mitjans de comunicació, de llegir, d’escoltar i de mirar les entrevistes als candidats –en masculí– i els espais gratuïts de propaganda electoral, de seguir el judici del procés, de revisar els programes dels partits que, vulguis o no, rebem a casa nostra i omplen la bústia fins a rebentar de paperassa i de promeses que després cap organisme independent en fiscalitzarà el compliment per imposar algun tipus de sanció a qui no compleixi… Avui divendres és el darrer dia de la campanya electoral d’aquestes eleccions que es produeixen en un moment especialment rellevant que viu el país, amb membres de partits i candidats empresonats, amb membres de partits, candidats i presidents exiliats, amb més membres de partits, cantants i activistes aixoplugats a l’espai europeu. Un espai europeu que lluita per mantenir la unió –europea– i també per contenir l’escalfament global per sota de l’increment d’1,5 graus, que és el llindar la superació del qual és extremadament perillós, segons els científics i els informes del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic, l’IPCC. L’ALARMA DELS CIENTÍFICS Què es pot dir davant d’aquest panorama? Demanar que reviseu els discursos de la Greta, aquesta nena-noia que, amb les seves paraules, commou les consciències de joves i adults, i que –des de la senzillesa i el sentiment– demana un futur per a ella i, a la vegada, per a totes les persones que habitem el planeta Terra. Demanar que escolteu les dades i les previsions de la ciència que, des de fa anys –i ara in extremis–, llança advertiments i també propostes de solucions per aturar el canvi climàtic. Com els que van provocar la creació del moviment Extinction Rebellion al Regne Unit l’octubre del 2018 i que s’ha estès a diferents països com Catalunya. O com les que va oferir la Jornada 50 pel Clima, que es va celebrar el 7 d’abril passat a Barcelona, quan mig centenar de científics de diferents disciplines van exposar la seva visió del moment i van aportar propostes i camins de solució. De fórmules màgiques que arreglin el problema sense fer canvis i d’un dia per l’altre, no n’hi ha, no ens enganyem. Hem de canviar el sistema, no el clima, com diuen el joves de Friday For Future que es manifesten cada divendres a la plaça Sant Jaume de Barcelona davant de la seu de la Generalitat. Hem de decréixer, hem de deixar de fer algunes coses i canviar la manera de fer-ne unes altres. Ningú no diu que sigui fàcil. Però no tenim alternativa. Hem d’actuar, hem de canviar i hem de decréixer. Hem de canviar els models imperants. I ho hem de fer de pressa. Abans no sigui massa tard. No ho dic jo ni la Greta ni els moviments que s’estan generant ni les protestes que porten a terme i que han provocat més d’un miler de detencions a Londres a hores d’ara. Ho diu la ciència, ho diu l’evidència científica i ho diu també, no ens enganyem, el sentit comú. Només cal preguntar al nostre voltant com eren els estius i els hiverns fa 20 o 30 anys. Doncs ja hi som. Pensem i reflexionem al voltant de tot això abans d’anar a votar aquest diumenge i fem-ho en clau de país, però també en clau de planeta, la casa de tots.

Escolteu les dades i les previsions de la ciència que llança advertiments i també propostes de solucions per aturar el canvi climàtic

En clau de planeta