M’emociona la seva sinceritat.

Dilluns 3 d’agost de 2020
Vespre
Plou, no sortim a caminar, dormo una estona més. Ha refrescat i a l’altell es treballa bé. A la tarda fa un ruixat. S’ha fet pública la carta en què el rei emèrit comunica al seu fill la decisió d’abandonar Espanya. Mareta meva, no hi ha un pam de net! Mentre a la Terra ens costa sortir-nos-en, ahir va aterrar en aigües del Golf de Mèxic la primera missió espacial privada.
Llegeixo al Catorze.cat l’article de la Carlota Gurt “Vull matar ma mare”. El títol és provocador. Però no decep ni l’escriptura ni el contingut. Una reflexió punyent i d’una gran sensibilitat sobre l’Alzheimer, malaltia que pateix la seva mare: “Hi ha qui em titlla de cruel. Jo, en canvi, crec que desitjar-li la mort a ma mare és la cosa més pietosa i compassiva que puc fer.” M’emociona la seva sinceritat.
Fa setmanes que no se senten raucar les granotes de la bassa de Can Messeguer. És estiu, ara toca als grills xerricar per atraure les femelles.

Dimarts 4 d’agost de 2020
Capvespre
Dos dies sense sortir a caminar, avui també plou. El jutge decideix reobrir el cas de l’Helena Jubany, es va donar a conèixer pel programa Crims de Carles Porta. Soc assídua consumidora dels seus podcasts, càpsules enllaunades contra l’avorriment.
Arriben les imatges esfereïdores de la gran explosió al port de Beirut. Més de 100 mort i milers de ferits.

Dimecres 5 d’agost de 2020
Migdia
No he dormit bé, però surto a caminar, ho necessito. Torna a baixar aigua per la riera. Olor de terra molla i de fonoll ens acompanya.

Dijous 6 d’agost de 2020
Vespre
Molts dies necessites caminar camins que ja coneixes, que ja saps on et porten, camins còmodes com els vells amics amb qui no cal demostrar res. Hi ha, però, altres dies en què et ve de gust caminar camins desconeguts, camins que no saps on et portaran, camins que potser amaguen sorpreses o decepcions.
Em van regalar moltes albergínies, i ho aprofito per fer-les farcides. Estic moltes hores a l’ordinador, tot i el ventilador fa molta calor. Se senten sirenes que ploren.

Divendres 7 d’agost de 2020
Vespre
Surto ben d’hora a caminar, en arribar agafem els estris i anem a la platja. Les sirenes eren d’un accident, el conductor d’un cotxe va envestir uns ciclistes, hi ha un mort i quatre ferits. Inevitablement, penso en la família de les víctimes, però, sobretot, penso en la família del conductor i en com deuen patir si són gent normal. De tornada de la platja, escoltem un tros del discurs del president Torra en el ple extraordinari sobre la monarquia. Educació i valentia! Quan comença a parlar en Carrizosa poso música, no tinc ganes de crispar-me.
La justícia belga ha comunicat que rebutja extradir l’exconseller de Cultura Lluís Puig. És una gran notícia.

Dissabte 8 d’agost de 2020
Capvespre
M’aixeco que encara és fosc. Hem quedat per pujar al turó de Sant Elies. Són uns 9 quilòmetres, però amb un desnivell de més de 600 metres. Una mica abans de Terra Blanca comença a clarejar. Pugem fent dreceres. A Plansa Parera hi ha algunes mores força madures, una mica àcides, al punt. Arribem a dalt amb ganes de seure una mica i menjar l’entrepà. Pugem fins al mirador, però està encalitjat i no es pot veure el mar. A la baixada, el sol pica de valent. Dutxa i encara tinc temps d’anar al mercat.
Tarda d’hamaca. Acabo la novel·la El carrer de les Camèlies de la Rodoreda. Comparteixo el que diu en el postfaci l’Stefanie Kremser: “No he tingut la sensació d’estar al davant d’un personatge del passat ni d’una ciutat que ja no existeix.” Passejo per la Barcelona de la postguerra al costat de la Cecília Ce, la nena abandonada al carrer de les Camèlies. És una passejada atzarosa, moguda pel desig, per la decisió de viure del seu cos, per la relació difícil amb els homes, pels entorns sòrdids que contrasten amb la bellesa de les flors i dels vestits bonics de la mà d’una dona solitària, tot i no està gairebé mai sola… I sento la necessitat de tornar al segon llibre de la Maria Nunes de rutes literàries de Barcelona i repassar la visita que proposa l’autora pels racons rodoredians.
Dia Internacional de l’Orgasme Femení. Celebrem-lo, avui i cada dia, gaudint lliurement la nostra sexualitat.

Diumenge 9 d’agost de 2020
Tarda
Amenaçava pluja, però no plou. Ha mort el bisbe del poble Pere Casaldàliga després d’una vida entregada als pobles indígenes del Brasil i més de 50 obres publicades en prosa i poesia. Gràcies per ser creïble a més de ser creient.