Luciano González, cambrer jubilat de la Fonda Europa

Dimecres 26 de setembre, 5 de la tarda. Cafè amb Luciano González i Martínez, cambrer de la Fonda Europa, per parlar de la seva jubilació, tot i que a Granollers ja fa dies que la notícia ha corregut com la pólvora. Com fa habitualment, és puntual a la cita, em prepara un cafè sense que li ho hagi demanat, me’l serveix i es mostra obert a respondre totes les preguntes. Porto una còpia d’una entrevista llarga que li vaig fer el 1992 i algunes qüestions sobre la Fonda Europa, la família Parellada i la seva visió de la ciutat. “Colla’l, a veure què hi diu”, m’han dit amics que saben que parlaré amb ell. Feta la xerrada, vistes les moltes entrevistes que ha concedit aquests dies –fet que demostra fins a quin punt és conegut i reconegut dins i fora de la seva professió–, m’adono que en Luciano i en Lucky, nom amb el qual és conegut popularment, són el mateix. Intentaré explicar-me. Durant anys vaig pensar que Luciano era un professional fet a ell mateix que com tants altres emigrants va arribar a Granollers amb els seus pares i germans el 1974 a la cerca d’una vida millor. En Luciano recorda que només d’arribar, a 16 anys, va entrar per la porta gran de la Fonda Europa acompanyat del seu pare amb l’humil propòsit de demanar feina. El fondista i propietari, Paco Parellada i Novellas, va ser directe: “El noi pot començar demà i per fer-ho ha de portar un pantaló negre i una camissa blanca.” Espavilat i decidit, en aquells temps va tenir la sort de coincidir amb l’amic Pep Pluvinet, i va tenir com a grans mestres Luis García, Luis Espuña i Jaume Serra, el Met de la Creu, cambrer que va treballar força anys a la fonda i considerat tota una institució granollerina. I encara una mica més, en Luciano va comptar des de l’inici –cosa gens secundària– amb la confiança d’en Paco Parellada i de la seva dona i mestressa de la fonda, la Mariantònia Garrell. Més tard va fer tàndem especial amb el també cambrer i amic Manolo Ruiz. El llavors aprenent, natural de Ventorros de Balerma –poble que presenta la particularitat de pertànyer a la vegada a les províncies de Granada i Còrdova–, va fer d’ajudant, de cuiner de tant en tant, de cambrer de barra i de sala, i va acabar finalment de metre. Tanta continuïtat li ha permès, segons diu, “conèixer molta gent no només granollerina, sinó també catalana, des de la gran institució que és la Fonda Europa, tot un referent al llarg dels seus 250 anys d’història. Jo he fet de la Fonda Europa, la meva fonda, i soc ben conscient que mai no podré pagar la confiança amb la qual sempre he comptat. Estic enormement agraït a les famílies Parellada-Garrell i Parellada-Bordas”. Fetes aquestes pinzellades sobre en Luciano professional, les relatives al Lucky persona servirien per presentar un cambrer acostumat sovint –amb uns clients més que amb d’altres, això sí– a anar a la contra amb una retranca, humor i forma de veure la vida que no tothom entén, allò que coneixen bé i acceptaven de bon grat els habituals de la tertúlia de la Taula Rodona de la fonda: Pere Pi, Xavier i Manel Quer, Oriol Murtra, Antonio Ribera, Ramón López, Jordi Soler... “Les coses d’en Lucky”, deien. Coneixedor d’aquesta manera de ser que té, confesso que mai no he tingut cap mena de problemes ni amb en Luciano ni amb en Lucky. Al contrari. A tots dos els trobaré a faltar a la Fonda Europa. S’han format en la millor universitat de l’hostaleria de Catalunya i ni el Luciano ni el Lucky no diuen res que pugui contradir o molestar els que han estat els seus jefes. “A la Fonda Europa, com a totes les famílies, han passat coses, però a la fonda es queden”, diu amb fermesa. Algunes d’aquestes coses tenen a veure amb els relleus generacionals protagonitzats per Paco Parellada i Novellas (Granollers, 1922-2004), Francisco Parellada i Garrell, Ramon Parellada i Garrell i Mariantònia Parellada i Bordas, al capdavant de l’establiment en aquests moments. “Després de molts anys de treballar amb l’amic Ramon, m’ha tocat ajudar –i ho he fet com si fos filla meva– la Mariantònia en uns moments complicats per a l’hostaleria a causa de la pandèmia”, diu. En Lucky González, que ara només hauria de pensar a allargar les seves estades de pesca a la seva sempre somiada Vall de Cardós (el Pallars Sobirà), està casat amb la Neus Martínez, recepcionista de la Fonda Europa. El matrimoni té dues filles: la Tahís, de 29 anys, i la Sofia, de 27.

Luciano González, cambrer jubilat de la Fonda Europa

En Lucky de l’Europa