Dietari de l'okupa de l'altell

Estic tan immersa en l’escriptura de la novel·la que gairebé no tinc temps de llegir res que no sigui documentació / Imatge: Christian Gastaldi (Saatchi Art) Dilluns 8 de gener de 2024NitCaminem, està serè. La lluna és una petita unglada en un cel atzur amb una fina mantellina rosa. Hi ha dies en què l’escriptura avança fluida, que el cap et bull d’idees. I n’hi ha d’altres en què estàs espès, et distreus amb tot: preparar un te, buscar un llibre, les xarxes socials... Em ve al cap la imatge de Gabriel García Márquez escrivint amb el mono de mecànic a casa seva, com un obrer de les paraules. Intento amb tot el meu esforç, fer de l’escriptura la meva feina, per tant, en cap altra ocupació un treballador deixaria d’anar a treballar quan no té el seu millor dia. Soc una ferma defensora de la frase de Picasso: “La inspiració existeix, però ha de trobar-te treballant.” Dimarts 9 de gener de 2024TardaEstà emboirat, no tindrem cap fotografia de la sortida del sol de la caminada del matí. El drama de la sequera continua. El pantà de Sau està al 6,3%. El rècord va ser el 1990 amb el 5,5% de la seva capacitat. Dimecres 10 de gener de 2024NitCaminem, està lleugerament emboirat. L’any passat 6.600 persones van morir intentant arribar per mar a Espanya, la majoria en la ruta cap a Canàries. He escoltat un dels podcast d’El mar. El mur de 3Cat. Les periodistes Mercè Folch i Anna Surinyach han fet un gran treball d’investigació de gairebé dos anys per cinc països diferents per conèixer la història de tres embarcacions que van sortir del Marroc en destinació a les costes espanyoles. Ho han recopilat en vuit capítols.Hi podem escoltar testimonis com l’Ibrahim Bah, de Guinea Conakry i estudiant de Dret, que treballa de cambrer i professor de ball a Algesires. Va ser rescatat per un vaixell de pesca després que la seva pastera naufragués. “No es suerte. Si yo tuviera suerte no saldría, no dejaría mi país; no dejaría mi sueño de ser un abogado para defender los derechos humanos de mis paisanos, de mis compañeros; no dejaría mi familia, no me metería en este viaje; no bebería mi pis en un desierto, no estaría en una cárcel en Argelia torturándome desnudo; no estaría durmiendo fuera, no pasaría hambre; no estaría en Nador durmiendo en el bosque en el suelo, comiendo una vez, sin ducharme, en seis meses no sabía ni que era agua; no estaría dos días en el Mediterráneo, no se hundiría mi patera, no moriría mi compañero, no llegaría aquí y empezaría desde cero a luchar. No es suerte.” Dijous 11 de gener de 2024NitHa nevat al Turó de l’Home. Ruixat al vespre a Vilamajor, el Montseny torna a ser nevat. Estic tan immersa en l’escriptura de la novel·la que gairebé no tinc temps de llegir res que no sigui documentació. Els llibres se m’amunteguen. En tinc dos de començats: El quadern gris de Pla (a la cuina) i Maria Antonieta de Stefan Zweig (a la tauleta de nit). La disposició no és a l’atzar, el llibre de Pla s’ha de llegir ben despert per poder-lo digerir i ben assegut perquè no et caigui al damunt. I soc una enamorada de Zweig. Aquesta biografia que s’endinsa en la vida sentimental i les aventures de la reina és molt adequat per llegir-lo des del llit. El quadern gris em crea una sensació ambivalent: sento una gran enveja de la seva prosa; a la vegada que penso que, si encara fos viu –a diferència de Zweig– no m’agradaria anar a fer un cafè amb aquest escriptor. Tot i que sé que compraré el llibre –el que estic llegint és de la biblioteca– per rellegir-lo i poder-lo subratllat a pleret i amarar-me del seu mestratge. Divendres 12 de gener de 2024TardaEl matí ens ha regalat una alba amb tocs ataronjats amb alguna filagarsa de color gris blavís, mentre caminàvem. El Turó de l’Home i el Matagalls estan nevats. Dedico tot el dia a escriure. Dissabte 13 de gener de 2024NitMatí fred, camps blancs. Després ha sortit el sol. Tenim una fideuada amb la família. Els Estats Units i el Regne Unit ataquen objectius houthis al Iemen. He vist La sociedad de la nieve de Bayona. Hi ha moments molt angoixants, però resulta molt interessant la força del grup per subsistir. Després he estat mirant una estona el documental Náufragos de los Andes de TVE, que recull el testimoni dels supervivents i on queda molt palesa com va ser de rellevant per a la seva supervivència el fet de ser joves, esportistes i amb una preparació cultural. Diumenge 14 de gener de 2024TardaBonança. Aquest matí han emès l’entrevista que l’Antoni Guardi em va fer per al programa El Mercadillu de Ràdio Vilamajor. A la tarda escric.

Dietari de l'okupa de l'altell

En Pla a la cuina i en Zweig a l’habitació