El lema episcopal que escollí en ser nomenat bisbe era extret dels sermons de sant Agustí: “Pasturar és ofici d’amor.”

A la matinada del divendres 25 de gener va morir als 84 anys el bisbe Jaume Traserra i Cunillera, fill de Granollers, després d’una greu malaltia. Des que el sant pare va acceptar la seva renúncia com a bisbe de la diòcesi de Solsona l’any 2010 ha residit a la seva ciutat natal, on ha col·laborat, gairebé fins al final, a la parròquia de Sant Esteve celebrant la santa missa cada dia, en les confessions i altres encàrrecs que se li han demanat a la pròpia parròquia i a la diòcesi. A la parròquia de Sant Esteve va néixer a la fe quan el portaren el seus pares a batejar, i en ella ha nascut a la vida per sempre acompanyat de la pregària dels seus familiars i amics. En aquesta parròquia va celebrar la seva primera missa, el memorial de la passió, mort i resurrecció del Senyor, i l’ha celebrat en aquests darrers anys del seu pelegrinatge a la Terra. Les seves restes, des del dissabte 26 de gener, reposen a la Capella de la Mare de Déu de la Salut del temple de Sant Esteve, per desig d’ell mateix. He tingut ocasió de conèixer molt de prop el bisbe Jaume. Ell i jo vam rebre l’ordenació episcopal del cardenal Ricard Maria Carles en etapes diferents, i també fórem col·laboradors seus a l’arquebisbat de Barcelona. Després com a bisbes a Solsona i Terrassa hem mantingut sempre una veritable consideració i estima l’un per l’altre. Mentre la salut li permeté, li agradava participar en les trobades de preveres i diaques que fem per Nadal i amb motiu de la Missa crismal per Setmana Santa, ja que com deia ell, ho podia combinar amb la seva assistència a la catedral de Solsona, on s’hi sentia tan vinculat. “PASTURAR ÉS OFICI D’AMOR” El lema episcopal que escollí en ser nomenat bisbe era extret dels sermons de sant Agustí: “Pasturar és ofici d’amor.” Ell exercí el seu llarg ministeri primer com a prevere i després com a bisbe posant en pràctica aquestes paraules. Se sentí profundament vinculat a la seva ciutat nadiua i als seus conciutadans, se sentí prevere i bisbe auxiliar de l’arxidiòcesi de Barcelona, i se sentí bisbe de la diòcesi de Solsona. I procurà exercir el seu ministeri des de l’amor del Bon Pastor, amb les qualitats que Déu li va concedir, essent un home espiritual i pietós, d’una gran preparació intel·lectual, amb una àmplia cultura, i pastor prudent, bon conseller i discret, que es distingia per un fi humor britànic. Vaig parlar amb ell en diferents ocasions en aquestes darreres setmanes. Recordo la vigília de Nadal al matí, ja que a la tarda jo havia de celebrar al Centre Penitenciari de Quatre Camins i a la nit a la catedral. Fou una conversa molt entranyable. Ell era conscient que la malaltia estava afeblint el seu cos i d’alguna manera que la seva fi humana no trigaria gaire a arribar. Tot i això vam parlar de les celebracions del Nadal que ell havia presidit al llarg de tants anys aquí i a Solsona, i que recordava com un moment especial per presidir l’Eucaristia i adreçar-se al poble en l’homilia, anunciant el gran misteri del naixement del Fill de Déu. Precisament a la Missa del Gall que vaig presidir a la catedral de Terrassa vaig fer referència explícita d’aquesta conversa. Descansi en pau el servidor del Senyor que ha cercat amb amor exercir el ministeri que se li ha encomanat. I que la Mare de Déu de la Salut l’acompanyi en el seu darrer pelegrinatge.

El lema episcopal que escollí en ser nomenat bisbe era extret dels sermons de sant Agustí: “Pasturar és ofici d’amor.”

En record del bisbe Jaume Traserra