Mossèn Joan Subirà i Rocamora (1930-2017), sacerdot i periodista

El 29 de desembre passat, aquest diari es feia ressò de la mort als 87 anys a Barcelona, quatre dies abans, de Joan Subirà i Rocamora, sacerdot i periodista vigatà, de grat record per a molts granollerins, ja que durant set anys (1969-1976) va ser vicari de la parròquia de Sant Esteve de Granollers. Durant aquest període, a més a més d’exercir de sacerdot, Subirà va dirigir la revista Granollers Comunidad Cristiana (GCC), un projecte periodístic valent i agosarat si tenim en compte el seu contingut –sorprenent encara en algunes coses– i al fet que constituís una alternativa de Vallés, fidel continuador del setmanari falangista Estilo, fundat el 1940. La revista de la parròquia, com popularment era coneguda, va ser durant el període 1960-1977, un espai trinxera, en port relativament segur, en el qual van forjar les seves plomes i els seus dots com a periodistes i col·laboradors granollerins i vallesans com Josep Verde Aldea, Joan Vernet, Josep Maria Ruera, Ramon Munné, Marcel Galovart, Ballbina Busquet (amb dibuixos), Esteve Sala, Pere Canal, Joan J. Vallicrosa, Lluís Tintó, Josep Farnés, Carmina Sala, Salvador Estany, Anna Maria Palé, Rafael Ballús, Montserrat Lorente, Joan Sala Vila i d’altres. Tot just un mes després de la seva arribada a Granollers, mossèn Subirà signava ja la segona editorial, el 9 de setembre de 1969, tot destacant i congratulant-se de “la gran esperança que representava per a l’Església” la recent ordenació del pare Joan Segalés, fill de la ciutat. Sens dubte, es tractava d’un editorial religiosament més que correcte fet per un mossèn acabat d’aterrar a Granollers que utilitzava sovint les seves dots de bon periodista. En plena dictadura franquista i per superar la censura del règim, els aparents innocents titulars de les editorials [“Un parc”, del 3 d’agost de 1969, per exemple] es convertien en proclames: “El terme de Granollers [és la impressió d’un Subirà acabat d’arribar] està absorbit pels edificis i àdhuc, li sobrepassen. L’especulació dels terrenys avui tan corrent a tot arreu deu fer pujar el pam quadrat a uns preus prohibitius. Però el bé de tots ens reclama un o més espais verds en algun forat del plànol ciutadà encara no edificat”. En plena etapa reivindicativa per disposar d’espais verds a la ciutat, el vicari de la parròquia donava suport i apostava clarament pel llavors projecte del futur parc Torras Villà, inaugurat finalment el 28 de gener de 1974. El juny de 1976, tot just sis anys després d’arribar a Granollers, el sacerdot va ser destinat en qualitat d’adscrit a la parròquia de Santa Maria dels Sants de Barcelona. A la seva maleta, “plena de records de la ciutat que m’ha encisat”, portava també el darrer número de GCC i uns quants exemplars d’altres publicacions que estava estudiant i analitzant per a un treball d’investigació periodística que va veure la llum el 1982, tot coincidint amb el centenari del primer periòdic de la ciutat, l’Eco de Granollers, i amb la presentació al Museu de l’exposició “100 anys de premsa a Granollers”, organitzada per l’Ajuntament. Subirà havia engegat l’estudi de la premsa granollerina de l’any 1882 al 1939 mentre estudiava Periodisme a l’escola de l’església de Sant Cugat, treball que li va servir de tesina de llicenciatura. El seu professor era el periodista i crític d’art Josep Maria Cadena. En el llibre, Subirà descriu també les vicissituds i dificultats que va tenir com a director de GCC, publicació que va sumar 12 segrestos i altres advertències orals per part del Ministerio de Información y Turismo de l’època, a més de tres multes de 10.000, 25.000 i 50.000 pessetes [60, 150 i 300 euros]. També parla dels greus problemes que va tenir quan “la redacció de la revista es va anar tornant més progressista i avançada que el rector de la parròquia [ell mateix], que també era director i responsable del setmanari. Això va dur a enfrontaments i disgustos, amb algun veto a textos que el director no considerava adient”. HISTÒRIA DE LA PREMSA GRANOLLERINA Més enllà d’aquestes consideracions a l’entorn de GCC, el que realment té valor és el treball de camp en conjunt que mossèn Subirà va fer al llarg de molts anys al voltant de la història de la premsa granollerina des dels seus inicis el 1882 fins al 1982. Gràcies a ell, i a l’ajuda que li va prestar Lluís Tintó, arxiver municipal de Granollers i director de l’hemeroteca Josep Móra, els dos documentats volums de La Premsa a Granollers (1882-1982) publicats pel Departament de Cultura de la Generalitat, són d’obligada lectura i consulta per saber tots els ets i uts dels periòdics de la ciutat al llarg d’aquest període. Cronològicament, als dos volums hi trobem una fitxa de cada publicació (més de 160) que ofereix dades relatives al títol, redactors i col·laboradors, redacció i administració, periodicitat, impressió, temàtica, idioma, característiques tipogràfiques i una reproducció de la portada del primer número. Rellevants i importants són també la sèrie de reflexions que ofereix l’autor sobre alguns aspectes significatius que, com acostumava a fer a nivell periodístic, Subi –nom amb el qual era conegut durant l’etapa que va ser redactor de l’Avui–, presenta camuflat amb el verb càustic i la ironia que el caracteritzava. Sens dubte, un llegat importantíssim i referencial per saber d’on venim els de la lletra impresa de Granollers. Lluny de qualsevol comparació i resultat amb tan extraordinari treball, però sí inspirat en la seva feina i model, l’any 2015 i per encàrrec del Centre d’Estudis de l’Associació Cultural de Granollers, vaig tenir ocasió d’allargar fins al 2014 el treball que Subirà va deixar al 1982 i que va ser publicat al número 19 de la revista Ponències. En aquesta ocasió, les publicacions documentades van ser Plaça Gran, L’Actualitat Comarcal, L’Actualitat de Granollers, Publijordi, Revista del Vallès, Sport Comarcal, Deporte Vallesano, La Portada, El Tot i EL 9 NOU, entre altres. Aleshores, com acostumo a fer sempre que necessito documentació fidedigna sobre la premsa granollerina, el treball de Subirà va ser d’obligada i necessària consulta. Vet aquí.

Mossèn Joan Subirà i Rocamora (1930-2017), sacerdot i periodista

En record del sacerdot i periodista Subi