El treball ingent d’Estrada va permetre que el Vallès Oriental disposés d’una de les cartes arqueològiques més avançades de Catalunya

El darrer 7 d’octubre es va organitzar al Museu de Granollers un acte amb motiu del 40è aniversari de les importants troballes romanes de l’antiga fàbrica de Can Jaume –l’indret comprès entre el carrer Sant Jaume, el carrer Sant Josep, on actualment hi ha el pàrquing Vil·la Oberta, l’antic sindicat de pagesos i altres edificis al centre de Granollers–. L’any 1981 es van localitzar les restes d’uns banys amb nimfeus espectaculars com els de les fonts de Pompeia i Herculà, que formaven part d’una gran construcció de l’antic nucli romà de Granollers.

Aquest diàleg de record a Josep Estrada va ser conduït per Teresa Llobet i hi vàrem participar el doctor Marc Mayer, filòleg i epigrafista; el doctor Xavier Aquilué, arqueòleg i director del projecte Iberia Graeca; Marc Guàrdia, arqueòleg del Museu de Granollers, i jo mateix. L’acte volia recordar les troballes excepcionals del nucli romà de Granollers, que ben segur tindran continuïtat en el futur, i el coneixement del qual és un àmbit més de l’enorme llegat de coneixement i recerca de l’arqueòleg granollerí Josep Estrada.

La data de l’acte coincidia amb els 40 anys del final de les excavacions d’aquelles restes arqueològiques, però també amb el 20è aniversari de la mort de Josep Estrada, el 9 d’octubre de 2001. Faig esment a aquesta doble coincidència per remarcar la importància històrica i el valor actual de la feina que va fer Josep Estrada, i que és una base fonamental per comprendre la formació i transformació del paisatge cultural. Una doble efemèride que permet remarcar la vigència i transcendència de l’aportació a l’arqueologia i la història que va fer Josep Estrada “per amor a l’art”, com molt bé diu l’arxiver Lluís Tintó. Un llegat cultural que va ser fruit de seva la intel·ligència, visió i dedicació constant, passió i la generositat.

Josep Estrada es considerava a ell mateix un afeccionat. Nascut l’any 1912, la troballa d’una moneda romana a l’hort dels seus pares va encendre la seva curiositat i interès pel passat. Quan tenia 16 anys va fer una llista amb els temes que el fascinaven i als quals volia dedicar temps per investigar: des de l’origen del nom de Granollers, l’origen romà de Granollers, el mercat de la ciutat, les muralles… Però més enllà de l’interès erudit per la història, el movia la passió per comprendre les arrels i l’evolució del nostre paisatge humà. Els orígens de Granollers i del Vallès Oriental. L’any 1926 es va vincular a l’activitat excursionista amb Salvador Llobet i Reverter, amb qui van impulsar moltes iniciatives de recerca.

Fill d’una família modesta, finalment va poder acabar els estudis l’any 1935. Va ser secretari d’ajuntament i més tard va establir el seu despatx de gestor i pèrit mercantil. Va patir la duresa de la Guerra Civil. Va estar a tres camps de concentració del sud de França. L’any 1942 Estrada tornà a Granollers. Aquell any, Salvador Llobet documentà les primeres restes romanes de la ciutat, i el va animar a centrar-se en la recerca arqueològica.

Amb Antoni Jonch (més tard seria director del Zoològic de Barcelona), Josep M. Puchades (eminent cartògraf), Josep Maria Ruera (músic i director de l’Escola de Música de Granollers), Francesc Serra (pintor), Amador Garrell i Alsina (impressor i escriptor), Amador Garrell i Soto (dissenyador, pintor i músic), Antoni Cumella (ceramista), i altres noms com Jordi Baulies, Pere Canal, Josep Verde Aldea eren el nucli d’activitat cultural que va estar darrere iniciatives com la creació del Museu de Granollers a l’antiga Casa Molina (1946) i el posterior impuls del nou museu, inaugurat l’any 1976 al carrer Anselm Clavé i el 1987 el Museu de Ciències Naturals (La Tela), o la creació de l’Associació Cultural l’any 1947, i el seu Centre d’Estudis.

Estrada formava part activa d’un nucli amb inquietuds culturals que va fer de connector intel·lectual i emocional de generacions. Després de la tragèdia de la Guerra Civil, van actuar com a hereus del noucentisme en la reconstrucció cultural i cívica sota la duresa de la postguerra. Van donar un impuls fonamental a la vida cultural de Granollers, amb una implicació marcada per la intel·ligència, el civisme i la generositat.

La seva tasca de recerca arqueològica i històrica va comptar amb la complicitat i participació activa de la seva esposa, Feli Miyares. Pere Font Padró i Emili Ramon i Valls van formar part del seu nucli de col·laboradors principals amb el qual molta gent jove vàrem poder aprendre i sobretot connectar amb el neguit vital per considerar que la interpretació del lloc on vivim –l’escenari de les nostres vides– mereix ser interpretat, conegut i protegit. Una dimensió que, més enllà del valor científic, té a veure amb la dignitat, l’autoestima, la cohesió social i la qualitat de vida de les persones.

L’any 1952 Josep Estrada va ser nomenat delegat de la Comissió d’Excavacions, i va mantenir contactes amb els principals catedràtics d’arqueologia. Combinava la seva feina de pèrit mercantil al seu despatx al carrer Anselm Clavé amb una dedicació permanent llegint, recopilant dades, escrivint notes de camp i dedicant els caps de setmana a fer prospeccions i excavacions ocasionals. El treball ingent de Josep Estrada va permetre que el Vallès Oriental disposés d’una de les cartes arqueològiques més exhaustives i avançades de Catalunya, incorporant dades que responien a nous models d’entendre la dinàmica d’ocupació històrica del territori. Les seves publicacions van acabar donant resposta a la major part d’aquella relació de temes que als 16 anys es plantejava investigar.

Però malgrat que Josep Estrada es considerava un humil afeccionat, la seva aportació a la història local i especialment a l’arqueologia i a la interpretació històrica de la transformació del paisatge ha estat reconeguda pel seu caràcter avançat i innovador. L’any 1987 es van organitzar a Granollers, amb el suport de l’Ajuntament de la ciutat i de la comunitat científica catalana i les principals institucions de recerca d’Espanya, les primeres Jornades Internacionals d’Arqueologia Romana a la qual van participar 425 investigadors i investigadores provinents de tot l’Estat i de diferents països d’Europa. Varen comptar amb la presència destacada de catedràtics i especialistes de tot Espanya i noms de referència internacional en el camp de l’arqueologia clàssica com els professors Geza Älfoldy, Patricio Pensabene o Geoge Fabre, entre molts altres. Aquelles jornades van tenir com a tema central “De les estructures indígenes a l’organització provincial romana de la Hispania Citerior. A més de les sessions de treball, es va retre homenatge a l’aportació científica de Josep Estrada i l’Ajuntament de la ciutat el va nomenar Fill predilecte de Granollers.

EL SEU COMPROMÍS AMB LA CULTURA
El seu llegat científic és molt important. A més del gran nombre de publicacions i articles, l’extraordinària labor de prospecció va permetre la identificació i documentació de 400 jaciments referenciats a la carta arqueològica del Vallès Oriental. El Museu de Granollers conserva els materials arqueològics fruit de les prospeccions i excavacions que ell va promoure. Però, sens dubte, hi ha dos aspectes principals que hem de posar en valor: la intel·ligència i la generositat que van marcar el seu compromís amb la cultura. Per una banda, el seu treball ha estat el fonament imprescindible de molts estudis i projectes de recerca actual. I per altra banda, la seva enorme generositat. Va saber transmetre, motivar, i compartir el seu coneixement i passió per l’arqueologia amb uns joves que vàrem ser enormement afortunats de tenir Josep Estrada com a mestre: Josep Muntal, Pep Castells, Joan Gómez Canela, Jordina Medalla, Montserrat Gratacós, Isabel Oliveras, Manel Clot, Maribel Panosa, Jordi Casas, Puri Pérez, Montserrat Tenas, Lluís Vila, Missael Arrizabalaga, Pere Joan Alacambra, Judit Orri i jo mateix.

El seu llegat és viu. Senyor Estrada, moltes gràcies!