Potser val la pena sortir de la càpsula i mirar d’exposar i contrastar opinions en públic, en un espai obert de conversa

Escriure per al paper en ple segle XXI? Publicar en un mitjà que no dona les pàgines d’opinió en versió digital? Quin sentit té, el 2017, esmerçar-se a escriure quatre línies, si pot ser sense gaire llocs comuns, que només podrà llegir qui encara passi pel quiosc? L’èxit d’internet és tal que aquest exercici pot aparèixer a molts com a inútil. El digital posa al nostre abast el món sencer. I no obstant això, paradoxalment, sovint ens allunya dels altres i ens aïlla de la realitat. A escala mundial, baixa la informació internacional. “La cobertura de notícies internacionals ha disminuït radicalment. Encara que internet és una xarxa mundial, s’utilitza sobretot per trametre informació local”, ens diu Marta Garcia Aller. I afegeix: “El volum de la cobertura de notícies internacionals ha disminuït del 27% el 1987 a l’11% el 2010”. I a més, baixa la qualitat de la informació que es difon. Durant els tres mesos anteriors a la victòria de Trump, les 20 notícies més compartides sobre la campanya eren falses. Igualment a Espanya, les tres notícies més llegides a les xarxes el 2016 eren falses. A internet les mentides triomfen. Ben mirat, també les nostres. Ni les vacances són tan meravelloses com expliquem ni som tan equilibrats i sensibles com aparentem. Allò que corre per la xarxa global és, en realitat, molt local i més esbiaixat del que ens pensem. Internet posa tota la humanitat al nostre abast, però en realitat ens tanca en el nostre entorn. Només el 4% de les amistats del Facebook són fora de les fronteres nacionals. I a les xarxes tendim a envoltar-nos de gent que pensa com nosaltres. El mateix sistema ens presenta les persones, els interessos i les idees que coincideixen amb les nostres. Els famosos algoritmes ens fan la feina. Més que trobar-hi la veritat, hi trobem allò que ens agrada sentir. Diu Zygmunt Bauman: “Hi ha una cosa que no pots fer offline, però sí online: blindar-te de la confrontació amb els conflictes [...], crear-te amagatalls artificials”. Entre nosaltres, tant la propagació de falsedats com l’aïllament en càpsules de confort, són la norma. La construcció de castells imaginaris, simples i ideals, sense confrontació amb la realitat, complexa i contradictòria, ha sigut com una borratxera. Fins que la realitat acaba fent-se present i venen les sorpreses. Potser la informació i l’opinió sobre paper, offline, encara forma part d’aquesta realitat no tan fàcil de sostreure a la confrontació. Potser val la pena sortir de la càpsula i mirar d’exposar i contrastar opinions en públic, en un espai obert de conversa.

Potser val la pena sortir de la càpsula i mirar d’exposar i contrastar opinions en públic, en un espai obert de conversa

Encapsulats