Dietari de l'okupa de l'altell

El Montseny és casa / Imatge: Hanna Höch (1899-1978) Dilluns 18 de setembre de 2023NitAquesta nit feia molta calor. M’he desvetllat i m’ha costat adormir-me. He fet campana i no he anat a caminar. A la tarda torna el nostre fill petit, ha estat gairebé un mes fora per feina. Tinc ganes de veure’l! Hem quedat per sopar a casa del fill gran i la seva parella. Ha sigut un sopar molt especial. Li han fet saber que serà tiet. A nosaltres ens van dir que seríem avis fa uns quants dies, però ho hem mantingut en secret esperant a dir-li quan arribés.Sortiria a la plaça amb un cartell ben gran: “Seré àvia i soc molt feliç!” Com diu la cançó Olivia dels Tyets: “Pensava que es casaven, va i ens diuen, que serem un més a la família.” Penso en totes les coses que em falten per aprendre per ser com la meva mare, algunes de les quals mai no les sabré fer com ella. En la sort que tindràs de tenir dues besàvies. I en l’immens privilegi de ser una àvia jove. Quin regal tan preciós! Dimarts 19 de setembre de 2023NitSortim a caminar, hi ha alguns núvols, fa molta xafogor. La riera ha perdut la memòria de l’aigua i ha deixat que creixessin herbes a la seva llera. Treballo tota la tarda a l’ordinador.Aquesta nit, en l’entrega dels Premis Bertrana, el president Puigdemont s’ha connectat des de l’exili i ha fet menció d’aquell 19 de setembre de 1809 en què els gironins van resultar victoriosos a l’embat de les tropes napoleòniques. Un dia immortalitzat per Martí Alsina en el quadre més gran pintat mai a Catalunya, que es pot veure a l’Antic Hospital de Santa Caterina. I que porta el nom amb què es coneix aquella diada: El gran dia de Girona. Uns fets que tant el Ramon Gasch, com jo, coneixem bé perquè formen part de la trama de la nostra novel·la Llaços de sang (Columna, 2022). Dimecres 20 de setembre de 2023TardaAvui és el primer dia que es parla català, aranès, gallec i basc al Congrés. Els diputats deVox han abandonat l’hemicicle per no ser-hi presents. Llàstima que no serà per sempre. Al Consell Europeu, però, de moment s’ha ajornat la votació de l’oficialitat del català. Dijous 21 de setembre de 2023CapvespreEscric fins a quarts de 7 i després vaig a la presentació del llibre de l’Òscar Farrerons Històries del Montseny a la Biblioteca de Sant Antoni de Vilamajor. L’acompanya el director de la col·lecció, l’Àngel Madrià, i el Ricard Ginjaume, historiador i tècnic de la biblioteca. Ens fan un tastet de les narracions recollides sobre el terreny conversant amb especialistes i gent del territori. Són de temàtica molt diversa, perquè el Montseny té múltiples òptiques des d’on mirar-lo i explicar-lo. Ens reparteixen unes targetes perquè escrivim què és per a nosaltres el Montseny. Per a mi el Montseny és casa. És la mare que m’acull i m’arrela al passat i al futur. Divendres 22 de setembre de 2023CapvespreEscric el guió del pregoner de la festa del Vilamagore i l’entrego avui mateix. Com més feina tinc, menys em permeto el luxe de procrastinar, perquè sé que, si no, no acabalaria mai res. Necessito anar ratllant feines fetes. Estic en ple procés de documentació i escriptura d’una nova novel·la. Fa dies que a penes llegeixo ficció. El cap no em dona per a més. Cap al tard, tinc assaig de teatre del Vilamagore. Dissabte 23 de setembre de 2023CapvespreEm passo el matí escrivint. Fa una tarda preciosa, surto a caminar. Els camins són diferents si els fas sol o bé acompanyat, si camines de llevada o a la tarda, els dies feiners o els caps de setmana. El sol ja és a ponent, la llum agafa una tendresa reposada sobre el paisatge. M’arriba el refrec d’uns passos, el Ferran passeja el cotxet. L’Aura –diria que és un mastí– que trobem a primera hora mig adormida, ha desaparegut del jardí, deu ser per dins de casa. M’entrebanco amb el xerroteig d’un grup de joves que passen pel meu costat sense dir ase ni bèstia, ja m’hi hauria d’haver acostumat, però als que som de poble se’ns fa estrany. Diumenge 24 de setembre de 2023CapvespreAl matí, anem al Museu Tomàs Balvey de Cardedeu i en sortint fem el vermut al jardí del Melindro. Anem a dinar amb la família. Els hi donen la notícia als cunyats. Que bé celebrar la vida! Camino de tarda, dues parelles amb nens passegen pel bosc. Trobo un ramat de bens, em deixo envoltar pel seu belar insistent, l’olor de fonoll remogut i el tuf de cagallons. L’ombra de la tarda és llarga. I penso en tot el que voldré compartir amb tu, que encara no hi ets i ja t’estimo.

Dietari de l'okupa de l'altell

Encara no et coneixem i ja t’estimem