La pluja rega el baobab de la terrassa

Dilluns 20 de setembre de 2021
Capvespre
Es va acabant el setembre i necessito temps per reposar, per organitzar-me, per escriure correus. Mentrestant, els ruixats de tarda acomiaden aquest estiu que tant m’agrada i que mai no trobo l’hora que se’n vagi. Però tinc tantes ganes que sigui el dia 29 de setembre i arribi a les llibreries Cabells de gebre que pensaré que no és tardor, sinó primavera de l’hivern, com es deia sovint a començaments del segle XX, perquè és més poètic, potser perquè em transporta als versos de Joan Salvat-Papasseit: “Res no és mesquí, / i tot ric com el vi i la galta colrada. / I l’onada del mar sempre riu, / Primavera d’hivern – Primavera d’istiu. / I tot és primavera, / i tota fulla verda eternament.”
Passo hores treballant a l’altell, la pluja rega el baobab de la terrassa, que ja és gairebé tan alt com jo, les buguenvíl·lees i els calamansis (llimes filipines) que déu-n’hi-do el goig que fan. A l’illa de La Palma ha entrat en erupció un volcà, rugeix i vomita foc, com un drac ferotge.

Dimarts 21 de setembre de 2021
Capvespre
Llegeixo al diari andorrà Bon Dia un article de la Carme Junyent, professora de lingüística a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, on justifica lingüísticament per què no cal desdoblar el gènere per deixar un espai a les dones. Comparteixo el criteri de qui ha coordinat el llibre Som dones, som lingüistes, som dones i diem prou (Eumo Editoral, 2021), novetat d’aquesta tardor, on una setantena de lingüistes reflexionen entorn d’aquest tema. Junyent defensa aquesta idea tan poc popular i argumenta que “no hi ha cap cas, i mira que ho he buscat, en què puguis dir que hi ha hagut un canvi a la llengua i aleshores s’ha produït un canvi social. Sempre és al revés. El que passa és que la llengua sí que explica la realitat i l’explica com nosaltres la veiem, però no ens la canvia”.

Dimecres 22 de setembre de 2021
Tarda
Caminem, el sol es fa esperar i comença a fer fresqueta. A la tarda treballo a l’ordinador, continuo amb la revisió, ja queda poc. Paro, que a mitja tarda vaig a la perruqueria. Em convé una tallada.

Dijous 23 de setembre de 2021
Nit
Sortim a caminar de bon matí i ja estic a punt per començar la jornada. A la tarda faig claustre on line. A partir d’avui poden obrir els espais exteriors de les discoteques fins a les 3 de la matinada. Sembla que la pandèmia va a la baixa. Al mateix temps, ens arriba la trista notícia que s’han fet malbé 70.000 vacunes, imagino que era molt difícil preveure la pèrdua d’interès per vacunar-se d’alguns sectors. Me’n vaig al llit, no tinc ganes de veure jugar el Barça, m’estimo més llegir una estona. Aquesta nit també m’he despertat a la matinada, m’ha costat tornar-me a dormir i se m’ha acudit mirar el mòbil. I encara m’he desvetllat més, han detingut el president Carles Puigdemont a Sardenya.

Dimecres 24 de setembre de 2021
Nit
Aquest matí he baixat a veure la sala noble del Castell Nou de Llinars, el proper 8 d’octubre el Josep Maria Salrach m’hi presentarà la novel·la. Quina preciositat d’espai i d’entorn. Quina emoció anar preparant les presentacions. Dino aviat, he quedat amb la Griselda Escrigas, la fotògrafa d’EL 9 NOU, perquè em faci unes fotos i després amb el Joan Mauri per parlar de la novel·la per fer-ne un article per a aquest diari.
Deixen en llibertat el president Puigdemont sense mesures, però les concentracions davant dels ajuntaments es mantenen, baixem a Sant Antoni de Vilamajor, hi ha força gent. Sembla que la Diada ha animat la gent a sortir i des de l’altra banda no deixen mai de bufar el caliu del foc.
És la Mercè, patrona de Barcelona, i la notícia són els macrobotellots, però no ens enganyem, la febre només és un símptoma, podem perdre un antitèrmic per fer baixar la temperatura, però això no curarà la malaltia. Cal anar més enllà!

Dissabte 25 de setembre de 2021
Capvespre
A primera hora sortim a caminar. Avui tenim temps de fer un cafè amb llet a Can Noguera. De tornada em poso a treballar a tota màquina. Reviso fins al migdia i després de dinar m’hi torno a posar. I al capvespre, ACABO! I per no tenir temptacions de continuar revisant, envio la novel·la. Feina feta! N’estic satisfeta, ha sigut un any molt dur, però estic contenta del resultat.

Diumenge 26 de setembre de 2021
Tarda
Caminem. Dedico el dia a reposar, estic esgotada. A la tarda miro a la tele Marit per sorpresa, una pel·lícula per no pensar, una teràpia fantàstica.