Estar en contacte amb l'adolescència t'assenyala la direcció dels canvis socials que ja són aquí

Molts adults fugen dels adolescents. En canvi jo enyoro l’esperit adolescent. Ara que s’acaba el curs penso i sento els seus patiments, les seves pors, la seva estranyesa davant dels fets del món, la seva soledat en afrontar situacions que els adults no sabem resoldre i la seva passió per la vida, per aprendre i experimentar. Comprenc la seva ràbia, sentint-se engabiats sense merèixer-ho i sense poder triar ni barrots ni pany. Em diuen que per conviure i ser feliç tants anys entre adolescents cal ser valenta, resistent i incombustible. Res d’això! Només cal, com en tot acte educatiu, molt de respecte, capacitat de comprensió i ànsies d’aprendre de la seva forma de mirar i entendre el món. Estar en contacte amb l’adolescència t’assenyala la direcció dels canvis socials que ja són aquí i els adults no veiem. L’adolescència és període de violent xarampió, vida i món en centrifugació. Noi o noia, l’adolescent pot ser una autèntica bomba emocional. Tot i les diferències entre subjectes, per idiosincràsia singular, coixí emocional que té a la família, l’escola, els amics o per les circumstàncies contextuals, els i les adolescents tenen molt en comú: viuen moments de trànsit, de crisi i transformació, la crisàlide s’obre i la papallona o no s’atreveix a sortir o surt precipitadament. Molts se senten sols en un cos que sovint no accepten i en un món que no entenen i que estranyament els plau. Un infant sol ser vitalitat, alegria, tragí, imaginació i desig d’aprendre i per tot plegat és esperança i fa mirar cap al futur. L’adolescent avui pot ser susceptibilitat i recel, inseguretat, indolència, temeritat, impulsivitat o egocentrisme, i demà confiança i credulitat, passió, seny i empenta altruista. Avui es vol menjar el món i està farcit de projectes i demà vol acabar amb tot perquè tot és una porqueria. L’adolescència és present, presentíssim, ni passat ni futur: ara i aquí. Des del març del 2020 molts adolescents i joves només han trepitjat l’aula de manera simbòlica, se’ls ha robat el carrer i han sentit avortar el seu ritme natural de vida. Engabiats! No se’ls pregunta com se senten, què pensen o desitgen. La mirada adultocèntrica menysté necessitats i desitjos d’infants, adolescents i ancians. Tot sistema tanca i tota educació limita, però sistemes i models educatius haurien d’idear formes per aplegar i protegir totes les generacions, sobretot en moments de crisi.