L'índex de pobresa infantil no millora i llegeixo que les finances poden entrar al currículum escolar

Diu el diccionari que una addicció és una tendència o inclinació forta a alguna cosa. En psicologia i en medicina parlar d’addicció és parlar de dependència, psicològica i fisiològica. Tota dependència s’escapa al control de l’individu, de manera que la persona dependent no és lliure, és un ésser alienat. No vull minimitzar els riscos d’addicció a substàncies que fan prendre decisions que posen en perill la salut. Sé que les drogues són un perill molt gran, molt més per a uns preadolescents i adolescents que la mà de déu, la de la família, l’escola i altres institucions educatives han abandonat a la seva sort, sense tenir-ne cura, tal com pertocaria a una societat avançada. Ningú no deu tenir, per desig propi, addicció a la pobresa, però molts hi estan enganxats des del naixement i no és una inclinació sinó una situació central, estructural, sense poder-se’n alliberar mai, addictes a una existència precària, sempre enganxats. Pobresa arrapada a la pell, avortant vides i malmetent projectes i expectatives. Una pobresa que crea dependents, sotmetent-los a l’atzar, a les ajudes o a l’espera de justícia social. No existeix, ara per ara, desintoxicació possible d’una pobresa que no erradiquem i que condemna el pobre a una constel·lació de dependències. Quina voluntat personal ho pot vèncer això? Si el pobre és un infant o un adolescent sortir-ne és una proesa titànica. L’índex de pobresa infantil no millora i llegeixo que les finances poden entrar en el currículum escolar perquè l’alumnat en sigui competent i disposi de benestar financer. Aquesta és la funció d’un ministeri o un departament d’Economia? Segur que cal aprendre com es guanyen i com es poden gestionar els diners. Però, no hi ha res previ? Abans de tot, no s’hauria de combatre la pobresa i l’exclusió social? No tindria més sentit que qualsevol pla de reconstrucció es fes amb perspectiva d’infància i adolescència? No s’ha de procurar benestar humà abans que benestar financer? És el Banc d’Espanya, el Ministeri d’Afers Econòmics i la Comissió Nacional del Mercat de Valors qui ha de decidir el currículum? És així com es posa l’economia al servei de les persones? La pobresa converteix molts infants en existències sense vida, sense llibertat, en éssers dependents al costat d’uns adults incapaços de desenganxar-los de la pobresa.

L'índex de pobresa infantil no millora i llegeixo que les finances poden entrar al currículum escolar

Enganxats a la pobresa