Dietari de l'okupa de l'altell

L'apagada m'ha recordat la pandèmia / Imatge: Pascal Marlin (Saatchi Art) Dilluns 28 d’abril de 2025CapvespreSortim a caminar. El cel és d’un blau net, amb alguna boirina esfilagarsada. Fa 21 anys que va morir el pare. Hi penso sovint. Però, per primera vegada, no m’he llevat pensant que era el dia. M’hi han fet pensar. M’ha entristit. Al migdia era a l’escola i ens hem quedat sense llum ni connexió a internet. Algú ha buscat una ràdio. Hi havia qui deia que era una desconnexió a escala europea. He anat a casa la mare. Sempre té la ràdio posada. Me n’ha donat una. A Sant Pere hem recuperat aviat la connexió. El desconeixement genera por i inseguretat i és un camp adobat per a les teories de conspiració. L’apagada ha afectat Catalunya, Espanya i Portugal. M’ha recordat la pandèmia. I la certesa que en moments com aquests necessites la teva gent a prop. Dimarts 29 d’abril de 2025CapvespreEl fet de no saber què va produir l’apagada genera la inseguretat de pensar que es pugui repetir en qualsevol moment. Anem d’excursió a Arbúcies. El bosc i els nens han aconseguit que no pensés en res més. Ha mort el catedràtic d’història Josep Maria Salrach. Guardaré per sempre la conversa a casa seva a Llinars (2013) on vaig descobrir les visites pastorals del bisbe Ponç Gualba, la llavor del que acabaria sent, un segle més tard, la cacera de bruixes. Aquesta va ser la guspira de la novel·la Cabells de gebre. L’any 2021 vaig tenir el privilegi que me la presentés al Castell Nou de Llinars. Recordo el fragment que en va destacar, la vetlla de la Blanca a la seva neta adoptiva, la Clara, en què aquesta li explica que ve d’una llarga nissaga de dones remeieres, sanadores, endevines i llevadores. Josep Maria Salrach, un home savi, humil i bona persona. Gràcies pels teus estudis i els teus llibres, deixes un gran llegat. Descansa en pau. Dijous 1 de maig de 2025CapvespreMarxem a primera hora cap a Gandesa. De camí fem parada a Falset. Caminem pel nucli històric aquest poble medieval. A la tarda, hem quedat amb l’Enric a Corbera d’Ebre. És guia de l’empresa Marcats pel 38. Hem anat fins al poble vell de Corbera, destruït l’any 1938 durant la batalla de l’Ebre. Hem entrat a l’església de Sant Pere –ara amb el sostre de vidre– col·lectivitzada durant la Guerra Civil. Hem caminat pel que queda dels seus carrers devastats per les bombes. Les cases en ruïnes ens mostren les esquerdes del dolor dels qui van patir aquells atacs tan ferotges, d’una guerra que va causar milers de pèrdues humanes. Hem conegut tot de petites històries d’aquest poble que no van reconstruir, sinó que van fer créixer al voltant de la carretera. Hem anat també fins a una pineda per entendre les trinxeres on encara ara es troben ossos. Una visita molt recomanable amb les explicacions d’un fill del poble, que m’ha fet molt més conscient de la gran tasca de recerca que ens cal encara per avançar en la memòria. Divendres 2 de maig de 2025CapvespreAl matí plou, i ho aprofitem per anar al Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre per complementar les explicacions de l’Enric, el guia d’ahir. Ens emocionem escoltant les gravacions d’alguns testimonis. Anem fins a la Cooperativa de Gandesa, una de les principals catedrals del vi. Un edifici modernista obra de Martinell, deixeble de Gaudí i de Puig i Cadafalch. Hem conegut la història del vermut, un vi lligat a la història de les dones, les seves impulsores. A la tarda, anem a Fontcalda, a les muntanyes de Gandesa, on hi ha un santuari. Hi baixen les aigües del riu Canaletes, amb salts i algunes basses d’aigua termal (28º) amb propietats curatives. Hi ha un recorregut que voreja el riu. I ben a prop, la Via Verda de la Terra Alta, antiga via de ferrocarril de la vall de Zafán que unia Sant Carles de la Ràpita amb la Puebla de Híjar (Aragó). Dissabte 3 de maig de 2025CapvespreMatí de trobada a la Biblioteca de Gandesa per parlar d’El cor del balneari. He fet molts clubs de lectura, però aquest és el primer de les Terres de l’Ebre. Em fa una il·lusió especial saber que el va proposar la Marta, una de les coordinadores, perquè li va agradar molt el llibre. I conèixer les diferents lectures que n’han fet lectores i lectors vinguts de diferents pobles del voltant. Dinem al restaurant Els Sibarites del poble. Anem tornant. Fem parada a Miravet. Anem a veure el castell, aquell que Ramon Berenguer IV va reconquerir als sarraïns. En parlo a Confidències d’una reina.

Dietari de l'okupa de l'altell

Ens cal més recerca per avançar en la memòria