Educar és una acció que transcorre al llarg de tota la vida

Educar i educar-se no té horari. Viure és un procés d’educació contínua perquè tota la vida estem prenent forma i no és només el cos que canvia d’imatge amb l’edat, l’esperit (ànima o psique) també experimenta mutacions sense cessar. El que sí que té horari és l’educació formal, aquella que passa per un procés d’escolarització, regulat i fortament institucionalitzat. També té horaris i, avui i aquí, està institucionalitzat i força regulat allò que en diem extraescolars. Però la desigualtat social i econòmica fa que infants de famílies poc afortunades, aquells que més ho necessiten, no hi tinguin accés. En canvi, pot ser que els més afortunats en tinguin sobrecàrrega perquè pares i mares potser decideixin les activitats extres amb criteris estètics, pràctics o de conciliació, i poc vinculats a les necessitats i interessos dels infants. No hauríem d’oblidar-ho, que educar és una acció que transcorre a temps complet i al llarg de tota la vida i que no passa només per l’escola i les extraescolars. També ensenyen i eduquen la família, els amics, la ciutat o els mitjans de comunicació. Potser en tenim poca consciència, sobre com eduquen totes aquestes altres institucions. Com pot ensenyar qui necessita inexcusablement ser ensenyat? Qui analitza si els programes de tele que miren els infants els formen, deformen o transformen? Qui està a l’aguait d’allò que els arriba de les xarxes i que impacta les seves tendres psiques? Qui fa atenció als valors que es respiren caminant pels barris, prenent un cafè en una terrassa o jugant en un parc? Quina implicació té cadascú de nosaltres en l’educació dels novells? I quina el conjunt social i les administracions? Diu el diccionari que educar és formar. I formar és crear, concebre o produir. També: alliçonar, ensenyar, instruir, criar, dirigir, cultivar, civilitzar, orientar, polir, etc. Encara dona altres sentits que intimiden un xic: adoctrinar, ensinistrar o catequitzar. Entre els que he deixat en el diccionari n’hi ha dos de poc emprats: agambar i anostrar. Agambar és “criar, nodrir, alletar, alimentar o pujar”. Anostrar és “fer nostre i també ensenyar o captar”. El verb d’una frase indica l’acció i n’he citat un feix que no pertoquen a l’escola. Per això, pensar en educar és fer-ho en totes aquestes accions, tenint consciència que eduquem i ens eduquem a temps complet.

Educar és una acció que transcorre al llarg de tota la vida

Ens eduquem a temps complet