Parlar és donar logos i transmetre humanitat, allò que posseeix tot ésser humà, bé i mal

La setmana passada [vegeu EL 9 NOU del divendres 5 de febrer] donava valor a l’aprendre a parlar, argumentant que és fonament per a la inclusió i l’equitat social i animava a passar el temps necessari amb els més menuts per tal que puguin posar una base educativa ferma en els seus primers anys de vida. Com més paraules coneguin de la seva primera llengua més bé es podran comunicar i com més llengües aprenguin, sense desig que a 6 anys siguin poliglotes, més possibilitats de comprensió del món tindran. Si, com deia, parlant ens donem als altres, cal que tot adult en contacte amb l’infant que aprèn a parlar reflexioni sobre quins valors, pensaments, actituds i normes transmet en la seva forma d’ensenyar, perquè en cada idea comunicada, en cada sentiment compartit o acció narrada hi ha part d’un mateix. En aquest sentit parlar és donar logos i transmetre humanitat, però essent que hom només pot donar allò que posseeix i que en tot ésser humà hi ha àngel i dimoni, bé i mal, Rousseau i Hobbes, cal preguntar-se quina part d’un mateix dona tot ensenyant a parlar. No es tracta de triar entre bones o males paraules, sinó de posar qui aprèn en contacte permanent amb l’honradesa del bon ús del llenguatge. Ensenyar a parlar és molt més que ensenyar paraules, mostrar-ne el significat i animar a fer-ne ús. És també mostrar formes de copsar-ne el sentit ocult, el matís, escoltar-ne el ressò i gaudir-ne i de saber desentortolligar la veritat de la mentida. Ensenyant a parlar ensenyem a pensar i mentir és ocultar el pensament, donant a l’altre un jo que en realitat no existeix. La mentida i l’afany de ferir poden fer niu ben aviat en els menuts si ensenyant a parlar mostrem els camins de l’enganyifa i la paraula traïdora. EVITAR EL ‘PENSAMENT POBRE’ Ensenyar a parlar bé tampoc significa afartar l’infant amb vocabulari inassequible, però li pot anar bé que assagem registres diferents, com una bona forma d’evitar que caigui en el parany d’un pensar pobre fet de poques paraules. Moltes converses amb infants es construeixen en registre estàndard, col·loquial o vulgar i potser ja està bé que sigui així. Però l’escola té l’obligació de posar-los en situació d’aprendre altres registres. Infants i adolescents han d’estar en contacte permanent amb paraules provinents de textos creats amb voluntat estètica, de riquesa expressiva i també amb el llenguatge objectiu i precís de la ciència o la tecnologia, amb paraules que són passió i amb paraules que són raó.