Ensenyar, educar i tutoritzar
Dilluns a la tarda. Fem el cafè al Lounge Bar amb la mestra jubilada Agnès Boixader i Corominas (la Nou de Berguedà, 1952) quan falten tot just 24 hores perquè faci el pregó de les Fires i Festes de l’Ascensió a la sala Tarafa. Amb la seva elecció com a pregonera per part de l’alcaldessa, Alba Barnusell, es dona continuïtat al criteri dels últims anys iniciat per Josep Mayoral perquè els pregons de l’Ascensió els facin dones. Objectiu? Igualar el nombre d’homes i dones des que el 1959 va pronunciar-ne el primer el president de la Diputació, Joaquim Buxó Dulce de Abaigar (1905-1979). Les darreres 12 pregoneres han estat: Carme Climent López (el 2019), Roser Soldevila i Estrada (2018), Carme Esplugas i Martí (2017), Montserrat Roca i Roger (2016), Anna-Maria Duran i Casanovas (2015), Anna-Maria Jansana i Duran (2014), Montserrat Ponsa i Tarrès (2013), Pepita Maymó i Cirera (2012), Hermínia Jubany i Berga (2011), Mercè Riera i Mantè (2010), Montserrat Lorente i Oliver (2009) i Anna-Maria Palé i Llavina (2008). Més enllà d’aquesta qüestió sobre la paritat –de la qual en sap molt l’Agnès Boixader– el realment destacable és l’extens currículum professional i personal d’una pregonera que ha dedicat la seva vida professional a l’ensenyament.
Nascuda al petit poble de la Nou de Berguedà, fins a 7 anys va estudiar a l’Escola Unitària, i dels 7 als 18 amb les monges Vedrunes de Berga i de Vic, aquí d’alumna interna. Tot i que hi havia algunes monges “carques”, recorda més aviat el bon tracte i el bon ensenyament que va rebre. Filla d’una família humil de tres germans, el seu pare va ser miner i la seva mare, cuinera. Tenia ben clar que volia ser mestra des que tenia 13 anys i després d’estudiar sempre amb beca el 1975 es va llicenciar en Filosofia i Lletres (secció d’Història contemporània) per la UAB.
El 1977, gràcies al consell d’un amic, va demanar entrar a l’Escola Pia de Granollers. Es va convertir en la primera professora de BUP que contractava el col·legi. La seva entrada, però, no va ser fàcil. No tothom veia amb bons ulls la incorporació de dones al claustre i alguns així li ho van dir. La comprensió, l’ajuda i el bon exemple –diu satisfeta– va tenir un nom propi, el d’Alejandro Viaña.
L’Agnès era conscient que anava contracorrent, però, a més a més d’impartir classes d’Història a Batxillerat i Ètica i ciències socials, a Secundària, al llarg dels anys també va tenir responsabilitats directives. Des del curs 1984 al 1997, va ser coordinadora de COU; entre 1990 i 1995, directora pedagògica de Secundària; entre 1997 i 2001, va impulsar i va ser responsable del voluntariat social; i els darrers anys va ser tutora d’un grup de Batxillerat i va fer classes d’Història i d’Història del món contemporani. Mestra de català per la UPC, el 2004 es va doctorar en Didàctica de les Ciències Socials per la UAB, on també va fer de professora associada.
L’educació de valors ha preocupat sempre l’Agnès. Contenta per l’estima que ha rebut per alumnes i algunes famílies al llarg dels més de 40 anys que ha fet de mestra, li sap greu “el menysteniment social vers els mestres per part de la societat”. Reclama a les institucions “ajuda per continuar educant, ensenyant i tutoritzant”, tres funcions que pensa que hauria de conrear tot bon mestre. I encara continua compromesa amb el seu sector, com a voluntària educativa de Rella-GR, i col·labora amb el col·lectiu En-Raonar i és membre del consell assessor de Can Jonch, Centre de Cultura per la Pau.
Columnista habitual d’EL 9 NOU, al llarg dels darrers anys ha publicat, amb altres autors com Joan-Carles Mèlich, Francesc Torralba i Isabel Llorente, els llibres Els marges de la moral. Una mirada ètica a l’educació; Con-viure. Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania… I ha estat premiada amb la Beca Maria Gaja (2013), el Premi Serra Moret (2002) i el Premi a experiències didàctiques en els 500 anys del Tirant lo Blanc (1991).
Al pregó de l’Ascensió, va recordar el passat agrícola i ramader de les fires. Ho va fer en la mesura que “no podem oblidar aquests sectors ni el paper que han de tenir en la revolució verda”. Igualment, va animar els joves a “mirar cap al camp i a participar en aquest nou procés”.
Separada del seu primer marit, l’Agnès comparteix la vida des de fa més de 30 anys amb en Miquel Vila. Mare de dos fills, en Marc, de 47 anys, i la Marta, de 46, en tenen tres nets: Marçal, de 9 anys, en Bernat, de 7, i la Gaia, de 3.