Cada llamborda amb el nom d’un deportat gravat és un “Mai més!” al feixisme escrit en lletres vermelles. Cada “Aquí visqué” és un clam a la vida i a la llibertat

És cert que a la vida molts dels camins que prenem solen ser fruit del mer atzar i que, en canvi, sense que ens n’adonem, a voltes, ens acaben conformant tal i com som. Va ser més aviat de manera fortuïta que un dia vaig topar amb la realitat dels granollerins deportats. Malgrat que l’horror dels camps de concentració forma part d’un imaginari molt difós, la possibilitat que aquest hagués estat el destí d’alguns dels meus conciutadans m’era totalment inversemblant. Persones senzilles, ordinàries i humils…