Segurament les mateixes que ens queden de coll per acabar de consumir l’estiu.

Dilluns 31 d’agost de 2020
Migdia
Sortim a caminar, encara és fosc. Ha baixat molt la temperatura. No plou, però l’olor de pluja ho amara tot. Llegeixo al compte de Twitter del Jordi de Manuel, professor i escriptor, que d’aquesta olor se’n diu Petricor. Aquesta aroma que desprenen els sòls secs quan acullen la pluja al seu ventre, diuen els científics que està formada per més de 50 compostos, però mai no s’ha pogut sintetitzar. No es pot trobar la fórmula de les llàgrimes que s’escolen en silenci; de la suor que regalima exhausta dels cossos; de la gebrada melangiosa que acarona la pell clorofil·la; de les paraules abandonades entre roderes i marges; dels petons i les abraçades que mai no s’han fet i que es perden entre les clivelles de la terra; dels records eixorcs que s’esvaeixen dolorosament cercant el camí de tornada; de les llavors no fecundades que voleien a la recerca d’un úter; de la pols dels que hi van ser i reposen amatents, esperant tornar a ser; dels còdols viatgers que deixen empremta a cada patacada…

Dimarts 1 de setembre de 2020
Tarda
La ignomínia no hi entén, de partits polítics, s’arrapa a alguns exemplars vivents que la traslladen allà on ells van, com els gossos a les puces. Ahir els expresidents espanyols i alguns líders sindicals van enviar una carta de suport a Rodolfo Martín Villa a la jutgessa que instruirà el cas per 12 crims comesos durant la dictadura, quan ell ocupava la cartera de Governació.
Iniciem un nou curs escolar, el curs més estrany que he viscut en més de 30 anys de professió. Comencem amb un claustre on line. I malgrat que els equips directius s’han deixat la pell per posar llum a la foscor dissenyant un bon pla d’obertura, encara hi ha moltes incerteses.
A la tarda, vaig a reunió del Centre d’Estudis a Can Son. Tot i els migrats recursos econòmics, les ganes de continuar endavant amb nous projectes continuen il·lusionant-nos.

Dimecres 2 de setembre de 2020
Nit
Surto a caminar, la llum del matí deixa al descobert alguns núvols baixos. Fa vent i fresqueta. Avui també tinc claustre a les 9h. Alguns dubtes es van esvaint.
La repressió contra el moviment independentista no s’atura. Avui i demà estan citats al jutjat ciutadans que van participar en el tall de Salt i, a partir de divendres, alguns del tall de la Jonquera.
Em quedo fins tard de la nit escrivint.

Dijous 3 de setembre de 2020
Nit
A cada passa la lluna plena es va difuminant una mica més en la claror d’un nou dia. El cel es vesteix de blau, mentre el sol tenyeix de rovell òxid les boires que s’atreveixen a fer-li ombra.
L’escriptor i activista kenyà Ngugi wa Thiong’o, ha guanyat el Premi Internacional Catalunya 2019 en reconeixement pel seu compromís social i intel·lectual i per la seva tasca de defensa de les llengües minoritàries. Tot i ser un dels escriptors africans més reconeguts i traduïts, no he llegit mai res seu.
Ja dins del llit, continuo trastejant el mòbil, resistint-me a deixar de llegir. Ensopego amb Georgina, l’article del dia de l’escriptora Montse Barderi publicat a El Punt Avui. Parla del dol per la mort d’una amistat; d’una amistat entre dues dones nascuda a la joventut; una amistat que resisteix a la intempèrie dels anys; una amistat d’aquelles on les converses no tenen final. I se’m fa un nus a la gola quan llegeixo que “de les relacions que no valen pel que s’ha viscut, només tenen importància per les ganes de futur que encara tenen” perquè puc notar el dolor de la seva autora a través de la nit.

Divendres 4 de setembre de 2020
Capvespre
Aturo la caminada i fotografio uns caquis verd poma golden. Treuen el nas orgullosos entre fulles lluents color ampolla de cava. Encara els queden algunes setmanes per estar al punt de madurs. Segurament les mateixes que ens queden de coll per acabar de consumir l’estiu. Vull que madurin lents, que la polpa vagi esdevenint aquosa i dolça sense pressa, que bronzegi la seva pell calmosament fins que sigui d’un taronja intens tibant. Vull estiu encara! Enyoro la llum de l’estiu i no, no m’hi acostumaré mai.
Avui no vaig a escola i avanço feina d’escriure.

Dissabte 5 de setembre de 2020
Migdia
Primer assaig de teatre després de la mort del Joan. Un tel d’enyor i estranyesa ho cobreix tot. I les distàncies obligades entre actors no fan més que consolidar la fredor.

Diumenge 6 de setembre de 2020
Migdia
Matí assolellat, aprofito per llegir La noia del violoncel d’en Jordi Campoy.