Dimarts 15 de gener, 5 de la tarda, número 55 del carrer d’Agustí Viñamata. Després de molts mesos, torno a […]

Dimarts 15 de gener, 5 de la tarda, número 55 del carrer d’Agustí Viñamata. Després de molts mesos, torno a la galeria AB per parlar amb Josep Botey Baró (Granollers, 1956). Només creuar la porta, rebo la cordial salutació, entre altres, de Francesc Serra, Julio Viñeta, Josep Uclés, Vicenç Viaplana i Antoni Clavé. Tots ells són ben presents encara en una galeria que va baixar la persiana el 31 de desembre passat després de 40 anys de presència activa al servei de l’art. Assegut en una taula i envoltat de tants bons amics, en Botey repassa els compromisos que té per complir, entre els quals tornar a uns quants autors obres que la galeria té en dipòsit. Els ets i uts que han propiciat el seu tancament han estat explicats ja en aquestes pàgines, d’aquí que centri el meu interès en altres coses. Som davant d’un projecte familiar que van impulsar Antoni Botey Gómez i la seva dona, Rosa Baró Riera. I la història ens diu també que va ser el 2 de juny de 1978 quan van obrir les portes. Orgullós per l’educació artística que tant ell com les seves germanes, Dolors i Rosa Maria, van rebre dels pares, en Josep explica que “amb la posada en marxa de la galeria, el pare va veure com es feia realitat una de les seves màximes il·lusions”. L’inici de la galeria AB (Antoni Botey) va coincidir si fa o no fa, amb el tancament de l’empresa Josep Botey, SA, dedicada a la fabricació de material elèctric. Es tractava d’un projecte familiar dels Botey al qual va estar lligat professionalment l’Antoni durant molts anys. Tot i que ja deslligat de la fàbrica, aquest va passar pel tràngol –“dolorós per a tots”, diu Josep– de participar en el procés final de l’empresa “per ser el germà gran”. “Tot i que no ens vam lucrar, la galeria va permetre que els pares s’hi guanyessin la vida a partir d’una proposta seriosa i respectada a dins i a fora de Granollers”, remarca en Josep en recordar els inicis. La prova del cotó és que hi va haver moments que semblava que l’epicentre artístic de les galeries privades de Catalunya era a l’AB. Antoni Botey va tenir un paper clau en l’associacionisme dels galeristes, d’aquí que presidís entitats del sector a Catalunya, Espanya i Europa fins poc abans de morir, el 2010. Des d’aleshores, la galeria ha funcionat fins que en Josep s’ha vist obligat a baixar la persiana per qüestions de salut. EL LLEGAT DE LA GALERIA AB Arribada l’hora del balanç, en Josep té ben clar el que queda: “Un passat del qual ens sentim ben orgullosos tota la família, un munt d’amics i un llegat artístic important.” El llegat té nom de “Col·lecció de la galeria”, formada per unes 170 obres regalades pels artistes en les quals els autors formen part del quadre; el “Fons de la galeria”, integrat per obres comprades a artistes com Modest Cuixart, Antoni Clavé, Eduard Arranz Bravo, Josep Uclés, Vicenç Viaplana, Paco Merino, Antoni Cumella, Josep Lluís Navarro, Kiku Mena, Josep Lluís Arimany, Lorenzo Quinn, Jaume Icart i un llarg etcètera; la “Col·lecció Antoni Botey”, d’unes 300 obres, amb peces d’Eduardo Chillida, Orlando Pelayo, Modest Cuixart, Jaume Muxart, Joan Miró, Joan Ponç, Amador Garrell...; i el “Fons Josep Botey”, d’unes 200 obres d’artistes com Joan Miró i Modest Cuixart, la primera peça que en Josep va adquirir amb uns diners que tenia reservats per comprar-se una moto. A més a més del llegat, en Josep diu que el més important que queda, però, són els records. N’hi ha de ben curiosos. René Metras anava a dinar els dilluns perquè deia que li encantava l’aigua del pou; Josep Maria Subirachs preferia els dimarts per tastar la sopa de farigola de l’àvia Lola; Modest Cuixart es guardava els dimecres per fer la cervesa sota la parra, i Joan Ponç es reservava el dijous amb l’excusa que era el lloc on dinava més tranquil. Més records. Tres noms sagrats per a la família: els galeristes Juana de Aizpuru, Miquel Gaspar i René Metras. I un record dolent: el rocambolesc i encara no aclarit robatori d’obres que van patir a la dècada dels 80. Per resumir amb una frase el que la galeria AB ha representat, en Josep em llegeix dues cites dels crítics Josep Corredor Matheos i Francesc Miralles. Em quedo amb la de Miralles: “No és cap temeritat afirmar que Antoni Botey i l’AB han influït de forma destacada en la marxa de la nostra quotidianitat cultural.”

Dimarts 15 de gener, 5 de la tarda, número 55 del carrer d’Agustí Viñamata. Després de molts mesos, torno a […]

Epicentre artístic durant 40 anys