Durant dos dies hem viscut un xàfec d’emocions amb el 'Vilamagore' a Sant Pere de Vilamajor

Dilluns 28 d’octubre de 2019 Nit No m’agrada encetar un dilluns ple a vessar. Tinc un curs a Santa Maria de Palautordera i em fa força mandra. Per sort, resulta ser interessant. Torno tard, però contenta, quan tens la sensació d’haver aprofitat l’estona no et sap greu el temps invertit. Dimecres 30 d’octubre de 2019 Nit El canvi d’hora fa que es faci clar una hora abans. Sortir a caminar de bon matí fa mandra fins que no inicies la marxa, llavors, comença la relaxació. Baixa una mica d’aigua a la riera, poca. Les pluges de dies enrere de mica en mica donen fruits. Despunta algun moixernó. No fa gens de fred, els roures es vesteixen d’ocre i les acàcies groguegen enmig del verd grisenc dels lledoners. Malgrat aquestes insinuacions tardorals, sembla que estiguem instal·lats en una descarada primavera. Dijous 31 d’octubre de 2019 Nit El pròleg de Somnis de Penélope, de l’escriptora i amiga Marta Silvestre, ens recorda la citació del bioquímic català Joan Oró: “Som pols d’estrelles, i en pols d’estrelles ens convertirem.” Demà és Tots Sants, no aniré al cementiri. Esteu amb mi, en cada nit i en cada albada. En aquest llibre de relats la ciència-ficció i la narració poètica es conjuminen per atansar-nos a la bellesa, i ho fan, a més, amb un CD de música com a complement. “[...] posa-hi qualsevol final, que sempre serà un inici en l’etern retorn de les onades de les aigües de l’amor i el desamor.” “Avui no viatjarem, ens pensarem en somnis, ens tocarem en imatges, ens llegirem els secrets.” L’autora es recorda que el verb estimar, com el llegir, no admeten imperatiu. I ens agombola entre llits de posidònia, paisatges amb dues llunes, vestits fets de dolços perfums, algues amb olor de nit, o amb el viatge al planeta rosa, Serendip, el planeta de l’amor. Divendres 1 de novembre de 2019 Nit Arribo a casa trinxada, els nervis de la preparació de la visita guiada teatralitzada de Confidències d’una reina passen factura. Aquesta darrera setmana he hagut de fer tres canvis d’actors per diferents circumstàncies. Per sort, tot ha anat molt bé. Després de sis anys, hem tornat a fer la ruta per 22a vegada amb dos guies –el meu amic Higini, responsable del punt d’informació, i jo– i 19 actors, i ens han acompanyat prop de 400 persones. Agraïda i feliç d’aquesta acollida i d’aquest tret de sortida tan potent del Vilamagore [a la foto de l’article]. Dissabte 2 de novembre de 2019 Nit Despertar-te abans que soni l’alarma. Pujar a peu cap al poble perquè estan muntant les parades i ja hi ha caravana. Anar a recollir la fruita i la verdura que necessitem com a attrezzo per al teatre. Tornar a casa, vestir-me de medieval i tornar amunt. I endinsar-me en un dels somnis més meravellosos que he tingut, veure el meu poble i la seva gent treballant braç a braç en un projecte cultural comú. Viure la màgia del treball en equip. Centenars de persones organitzades en àrees: logística, vestuari, coral, danses, timbals, animació de carrer, bèlit, espases, teatre, comunicació, menjador de voluntaris, taverna... Sota el comandament d’una junta i de l’Isaac Morera com a director artístic. Entitats de diferents pobles col·laborant al costat de grups professionals. Personalment, una experiència única, si a més hi sumem el fet de veure representades les escenes de la meva novel·la Confidències d’una reina per sisè any consecutiu. Enguany ja no estic a la junta, i això fa que ho pugui viure amb una certa tranquil·litat. Al vespre, després del casament de la Peronella i Ramon Berenguer IV a l’església i de l’espectacle de foc Espurnes, m’assec a menjar un entrepà a la taverna i a assaborir una cervesa amb gust d’amistat, orgull de veïns i felicitat. Diumenge 3 de novembre de 2019 Nit S’han apagat els llums. Ha caigut el teló. Hem tornat a encendre amb el foc de la passió la nostra Torre Roja. Durant dos dies hem viscut un xàfec d’emocions: timbals bategant al ritme del nostre cor, harmonioses veus de cantaires, grups d’animació amenitzant la festa, divertits i arriscats partits de bèlit, perillosos combats d’arquers i soldats... Mentre, d’un costat a l’altre, la gent de logística feia caps i mànigues perquè tot estigués a punt, i els de la taverna es feien un fart de servir menjar i beguda als visitants. I altra vegada, tots junts, en acabar hem cantat l’himne: “Un país no és un lloc, un país és la gent, som un poble i seguirem lluitant”, mentre, amb la pell de gallina, se’ns remou tot, més enllà d’aquesta festa..

Durant dos dies hem viscut un xàfec d’emocions amb el 'Vilamagore' a Sant Pere de Vilamajor

És de valents rebre i abraçar les pors