Venim al món per educar i ser educats perquè sense l'educació no som res

Fent la caminada habitual, que m’ajuda a pensar i manté el cos a ratlla, trobo una parella d’exalumnes, embarassadíssims. Ens aturem per fer-la petar. Com em plauen aquests retrobaments! És com recuperar un fil, teixit durant els anys de la seva adolescència, i descobrir que no és trencat sinó que és lligam imperceptible entre rostres reconeguts. Vides enfilades. Fils de vida. Parlem d’això, de la vida: com us va? De quants mesos? Com et trobes? Com es diu? Ells: “Com estàs? Què fas?...” Estic bé i faig moltes coses, però bàsicament soc àvia! Faig d’àvia! “És el que toca”, diuen. Continuo caminant i la frase em ressona, com m’ho fan sempre, al ritme del pas, emocions, sentiments i pensaments. Soc àvia cofoia i fer-ne ho trobo un regal impagable. No ho faig perquè sigui el que toca ni per cap tipus d’obligació sinó per desig responsable. M’han fet àvia sense demanar-m’ho, com vaig ser mare, sense autorització dels fills. Faig d’àvia, de iaia, perquè, ves per on, a casa sempre hi ha hagut avis i iaies, i fent-ne sento l’alegria de la vida, en les veus infantils que m’interpel·len o reclamen, que riuen o ploren, que divaguen, fantasiegen, inventen o imaginen. Ser i fer d’àvia és seguir el camí de la vida, com ho van ser els anys de criança de fills o els més de 40 dedicats a la docència entre adolescents. Venim al món per educar i ser educats perquè sense l’educació no som res i trobo que fer d’àvia és la forma més bonica, més cansada i alhora més plaent que experimento de continuar educant-me. Caminant penso que tenim pensaments col·lectius molt ben arrelats: és el que hi ha, és el que toca, no s’hi pot fer res, ha vingut per quedar-se o tantes altres frases farcides de conformisme. Pensament hegemònic? Capitalisme cognitiu? Seguint la Marina Garcés, penso que fem ús d’aquestes idees, les repetim cada dia perquè ens conformem i ens instal·lem en una servitud adaptativa cruel, paralitzant i que esclavitza el pensament. Garcés diu: “L’obediència servil és l’efecte d’una situació en què el subjecte queda lligat fins al punt de poder-se’n desrenponsabilitzar” (Escola d’aprenents, Galaxia Gutemberg, 2020). Segrestat el pensament mor la llibertat responsable, res queda al lliure albir. Soc àvia i en faig per voluntat i anhel, no perquè toca. Ho he decidit i potser és la cota més alta de llibertat de què disposo. Però si fos el que toca també em faria feliç.