És inacceptable sostenir una indústria sota sospita
El violent incendi a la planta de Ditecsa, al polígon de Can Buscarons de Montornès el desembre passat, va entenebrar la confiança en la seguretat de les empreses de risc al Vallès Oriental. El sinistre no va tenir conseqüències greus sobre les persones, però va deixar al descobert un gran desastre ecològic a la conca del riu Besòs. El foc en aquelles instal·lacions continua sent investigat per un jutjat de Granollers. Dimarts passat, en una reunió de seguiment del pla de xoc al riu Besòs, el conseller de Territori, Damià Calvet, va admetre que són a l’espera de les indigacions del jutjat per decidir si l’administració catalana s’ha de personar en el procés judicial en defensa de la recuperació del riu.
Dos mesos i escaig després de l’incendi a Ditecsa, EL 9 NOU va publicar aquest divendres un extens informe sobre la salut mediambiental de les empreses vallesanes de risc. No convida gens a recuperar la confiança. Entre el 2015 i el 2019, a les 145 inspeccions fetes per la Direcció de Qualitat Ambiental a 72 fàbriques i plantes de la comarca, n’hi ha 68 (el 46%) on es va trobar que no es garantia un compliment adequat de les condicions fixades a l’autorització ambiental integrada. Anant una mica més enllà, si es repassa la llista de 15 empreses sancionades aquests darrers quatre anys, sobta, per no afirmar que dol, que Ditecsa va ser amonestada econòmicament el 2018 i el 2019. Aquestes penalitzacions són fermes. Per tant, han superat el període d’al·legacions i defensa dels implicats.
Les empreses catalanes de risc han de complir uns nivells d’exigència molt superiors al de la resta d’indústries en requeriments de seguretat. Però no és només l’administració catalana qui les colla, també ho fan les asseguradores de les companyies per raons que tenen poc a veure amb el bé comú. El risc zero no existeix i s’ha d’assumir amb paciència, però potser cal que ajuntaments, patronals i sindicats s’afegeixin al cordó que fiscalitza aquests riscos als polígons industrials. La manca de competències directes no treu de posar interès i alguns mitjans perquè l’objectiu no és altre que tothom hi guanyi: la ciutadania en tranquil·litat, els treballadors en seguretat i els empresaris en responsabilitat social.