Gràcies per conèixer persones que inspiren, llocs que inspiren, materials que inspiren

La Marina és filòsofa d’origen. Té una petita entrada, els baixos d’una casa de pedra, en un dels carrers menys comercials però transitats de Santanyí. Té les mans molt brutes, poleix la plata, el bronze i ara diu que començarà a tractar el coure. És el seu taller, la seva inspiració, la seva vocació d’artista. Està entusiasmada pel nou repte. Va fer un curs oficial per començar a treballar el vidre, es va treure el títol d’artesana i era capaç de deformar i crear qualsevol cosa que es proposés amb aquest element. És jove, ara voltarà la trentena, vesteix sempre amb algun vestit llarg. Malgrat no arreglar-se gaire té una bellesa natural que acompanya i decora les seves peces d’artesania. Uns ulls grans i molt blaus que copia en algunes de les peces que porten vidre blau. Serà per viure prop del mar –no ho sé–, serà perquè se submergeix ella mateixa en les platges de roques, extreu els vidres que troba desgastats per les onades i la sorra del fons del mar i els fa protagonistes de les seves joies. El temps de l’exclusivitat del vidre ja l’ha superat i un dia va caure a les seves mans un material al qual podia donar-li forma: el llautó. I una visió de blau la devia envair i va concentrar tota la seva inspiració en crear veritables joies: arracades, penjolls, anells i aquells braçalets d’estil amazona que tant m’agraden i m’hi van fer aturar un dia per comprar-ne un. Segurament s’inspira en el mar. Viu envoltada de mar que l’alimenta, la inspira i l’ha transformat en qui és ara. Del mar en treu la vida i la inspiració, i del sol l’energia i el foc que domina i dona forma al vidre i al llautó. És autèntica, com les seves peces. No en repeteix mai cap, cadascuna té la seva empremta. Arriba cada matí en bicicleta, la mateixa que deixa davant el taller i decora amb flors. És el segell de bon gust que fa que t’aturis per descobrir què hi ha a l’interior. Va ser parant atenció a les joies exposades que vaig observar els materials que feia servir per exposar les seves peces d’artesania. Alguns vidres, alguns estris de cuina tunejats, algunes pedres grosses i alguns trossos de fusta. M’aturo a mirar la fusta. No la conec. Sembla olivera però em diu que no ho és pas, és ullastre, el parent bord de l’olivera, una fusta noble, resistent, d’un to daurat amb vetes amples i d’una textura que imagino que, un cop polida a fons, ha de tenir aquell tacte que tant m’agrada. M’enamora la fusta; l’olor i el tacte. Desconec el motiu. Seran els gens d’algun avantpassat fuster, serà l’olor de bosc que tant em sedueix. “De veres ho desconec”, que dirien els mallorquins. En arribar a casa trobo troncs que es guarden per cremar a l’hivern, de la mateixa fusta que decoren les peces de la Marina. N’agafo un, cau un bocí d’escorça i un altre, i els vaig traient tots. Miro el taller, hi ha de tot, trobo un retall de llana d’acer. El passo pel tronc i em meravella el què apareix sota l’escorça: una textura suau, un color or i l’olor de la fusta. Hi passo hores i al cap d’uns dies li porto a la Marina uns quants trossos de tronc perquè les seves peces llueixin més. I així és. Un toc d’inspiració em va porta a provar d’utilitzar un pirogravador abandonat del taller i provo de marcar-hi la seva marca –una “M” de tipus montserratina– en alguns dels troncs que li preparo. S’emociona quan els veu. Efectivament, estan en equilibri amb les joies. Art sobre art. LA INSPIRACIÓ PORTA INSPIRACIÓ Diuen que la inspiració porta inspiració, i ja veig peces de fusta on ella hi posa collarets... Ho veig en color mel, color que em predomina als ulls junt amb el verd del bosc, de la mateixa manera com la Marina ho veu en color blau, el color de la majoria de les peces de vidre que incrusta en les seves joies. És curiós tot plegat. És ben curiós! En un racó d’exposició té les dues últimes peces creades: són la col·lecció “Mirant a Cabrera” banyades en or, un ull que recorda el punt mig, entre l’Ull de Ra (dirigit a la dreta) i l’Ull d’Horus (dirigit a l’esquerra). En l’antic Egipte servia d’amulet poderós: simbolitzava la prosperitat, la salut i la capacitat de reconstruir. Precioses. Un cop d’inspiració l’ha portada a crear una col·lecció que ha crescut en la seva mida respecte a les primeres peces de l’artista. M’explica que només en té dues, mig amagades perquè si les posa a la vista les vendrà i es quedarà sense peces per completar la col·lecció. N’està enamorada! Quan en parla obre molt els ulls i li brillen. La mateixa mirada reproduïda a les joies. Gràcies per conèixer persones que inspiren, llocs que inspiren, materials que inspiren. Més tallers, més Marines, més joies al món.

Gràcies per conèixer persones que inspiren, llocs que inspiren, materials que inspiren

Es taller de na Marina