Dietari de l'okupa de l'altell

30a edició de la festa / Foto: Mossos d'esquadra Dilluns 8 de juliol de 2024MatíA França ha guanyat el vot de rebuig. L’aliança d’esquerres, Nou Front Popular, s’imposa. Macron queda en segon lloc i l’extrema dreta de Le Pen en tercer. Dimarts 9 de juliol de 2024MigdiaHa sortit publicada l’entrevista que la Mireia Clapers em va fer per al Calderí, la revista de Caldes. Reeditem! La segona edició de la novel·la El cor del balneari en un mes. Estic molt contenta! El jutge García-Castellón arxiva el cas Tsunami, després que l’Audiència Nacional l’hagi invalidat. Dimecres 10 de juliol de 2024NitA primera hora, tinc una entrevista telefònica amb la Glòria Aznar del Diari de Tarragona. Al vespre, vaig en cotxe fins a Sant Feliu de Llobregat. La Maite Carranza ens ha convidat a casa al sopar d’estiu que ja està creant tradició i que és un motiu preciós per trobar-nos unes quantes escriptores i escriptors que compartim camí. He coincidit amb l’Anna Manso, la Maria Carme Roca, la Gemma Lienas, l’Àngel Burguas, la Care Santos, en Lluís Prats, en Martín Piñol, en Jordi Folck, la Susana Peix Cruz, el Víctor Panicello. Hem xerrat pels descosits, d’escriure i de tot el que hi gira al voltant, de família, de la vida. Bo i menjant el deliciós sopar que la Maite i el Marce han preparat. Hem brindat, pels premis i per la família. I hem rigut de gust. Ens hem intercanviat llibres. Hem fet fotos. I he tornat cap a casa.I de sobte, a l’A7, passada la sortida de Granollers, una cua quilomètrica de llums dels cotxes i camions aturats. Busco al Twitter –no m’acostumo a dir-ne X– què està passant. No sembla cap accident, no se sent cap sirena. Una piuada del Servei Català de Trànsit diu que l’autopista està tallada, sense més ni més. Aviso a casa perquè no pateixin. Estic cansadíssima. Tardo una hora a fer un quilòmetre. Finalment arribo davant del dispositiu. Els ARRO metralleta en mà. Més de 20 furgonetes dels Mossos. Mare meva! Desvien els vehicles pel lateral i passem d’un en un. I aconsegueixo deixar enrere aquest desplegament tan bèstia de policia i arribar a casa. Estic esgotada! Dijous 11 de juliol de 2024TardaEs veu que allò d’ahir era un macrocontrol de drogues i armes. Baixo al mercat de Granollers. Tinc una entrevista a la Ràdio. M’ho agafo amb temps i passejo mirant parades i botigues. Pura teràpia. Miro i remeno i compro alguna coseta. I quan me n’adono, se m’ha fet l’hora. Baixo caminant des del centre fins a l’edifici de la Roca Umbert. Fa molta calor. Encara tinc temps de descansar un moment abans d’entrar al programa Sota la Porxada, amb la Maria Josep Pérez i l’Elisenda Cuquet, en directe. L’estona passa volant. Divendres 12 de juliol de 2024NitHe rebut la imatge de la coberta amb la faixa de la segona edició. Em fa molt feliç veure que el llibre va fent camí. Dissabte 13 de juliol de 2024NitA la tarda, anem fins a Caldes, hem quedat amb l’Alba i el Francesc per anar a la ruta teatralitzada Camins de bruixes que organitza el Museu Thermalia. Tot el municipi es va omplint de gent, ja hi ha cotxes aparcats arreu. Aquesta nit és l’Escaldàrium. El guia de la visita ens explica la història de les dones de Caldes que van ser perseguides per bruixes, la presó on van estar tancades, el judici que se’ls va fer, on van ser executades a la forca. Ho fa mentre donem un tomb pels diferents escenaris i tres actors, amb la seva interpretació, ens ajuden a situar en aquell moment.Marxem una estona a descansar i sopar per sortir a l’hora de l’Escaldàrium. Aquest any és la 30a edició de la festa. No hi havíem estat mai. M’ha semblat espectacular. Caldes dedica el seu homenatge particular al foc i a l’aigua. La plaça de la Font del Lleó és l’escenari natural. Un grup de músics locals interpreten en directe les músiques compostes especialment per a la festa, que fan ballar a la gent congregada a la celebració. Danses de foc, amb pirotècnia i els diables, i d’aigua amb mànegues a raig, que es van intercalant en aquesta lluita simbòlica entre el mal i el bé, sota un gran muntatge de llums sostinguts per grans estructures de ferro. Aquest espectacle és l’essència d’aquesta vila, de la comunió entre aquests dos elements, foc i aigua, en neix l’aigua que crema, l’aigua termal, l’aigua que cura. I jo tinc la sensació de tancar un cercle i com la Lola, la protagonista d’El cor del balneari, ser on vull ser, al lloc on va néixer aquesta novel·la, al cor de Caldes. Diumenge 14 de juliol de 2024NitBarbacoa en família.

Dietari de l'okupa de l'altell

Escaldàrium, el cor de Caldes de Montbui