Com que la segregació té causes identificades, la segregació es pot revertir actuant amb lideratge i coratge sobre aquestes causes

El divendres 22 de febrer, EL 9 NOU va publicar estadístiques detallades del nivell de segregació –a partir del percentatge de menors d’origen estranger– que hi havia als centres escolars a Granollers de fa tres anys (curs 2015/2016). Jo soc pare d’un nen que aprèn en una de les escoles que apareixen amb un índex de segregació més alt i us diré que es tracta d’una escola molt rica i, alhora, d’una escola amb majoria de famílies pobres, tant econòmicament com socialment. Aquesta paradoxa, que és la segregació, no apareix de forma atzarosa o espontània. Té moltes causes –explicades per diversos informes públics i molt detallats– i també alguns responsables que convé identificar clarament. Jo em limitaré a indicar-ne alguns que se m’han fet palès en la meva experiència de debat i implicació en l’escolaritat a Granollers. ELS CINC PUNTS EXTRA D’EXALUMNE Durant anys, aquests cinc punts extra en el procés de preinscripció escolar a P3, concedits als fills i filles d’exalumnes d’una escola, han perpetuat l’endogàmia en alguns centres, ja que els fills dels nouvinguts mai no podien accedir a tenir aquests punts. Malgrat que tots els informes sobre segregació a Catalunya recomanaven imperiosament i insistent eliminar aquest supòsit, l’exconsellera Rigau i el partit al qual representava els va mantenir i cal fer-los responsables dels seus efectes en termes de segregació. Afortunadament, enguany el conseller Bargalló ha decidit suprimir-los amb vistes a la propera campanya de preinscripcions. LA RESISTÈNCIA ACTIVA DE MOLTS DIRECTORS D’ESCOLES CONCERTADES I PÚBLIQUES SOCIALMENT AFAVORIDES Fa uns anys, l’Ajuntament de Granollers va encarregar un informe sobre l’escolarització a la ciutat al prestigiós equip de Xavier Bonal, un dels experts més reconeguts en segregació escolar. L’informe es va presentar l’any 2017: feia un diagnòstic molt detallat i proposava una sèrie de mesures per combatre la segregació a Granollers. Jo vaig participar en el grup de debat sobre l’aplicació d’aquestes mesures, on hi havia representats la regidoria d’educació, els directors i directores dels centres educatius, sindicats, partits polítics i famílies. Un any després de finalitzar les trobades del grup, el resultat és que només s’han posat en marxa les mesures de caire més informatiu i les que no aconseguiran canviar significativament la situació. Les propostes més ambicioses han quedat bloquejades o ajornades, segons el meu parer, per la resistència activa d’un nombre significatiu de responsables de centres concertats i/o públics socialment afavorits, poc interessats a introduir canvis efectius en el sistema que signifiquin una redistribució més equilibrada de l’alumnat que afecti les seves escoles. Emparant-se en una neutralitat i igualtat que en cap cas respon a una situació igualitària entre els centres, van obstaculitzar la visibilitat d’una iniciativa de diverses famílies per inscriure’s conjuntament a l’escola Ponent, i es van resistir a estudiar la centralització de les preinscripcions –que s’aplica en altres ciutats semblants a Granollers– o a explorar amb decisió adscripcions entre centres de Primària i Secundària que ajudin a equilibrar la igualtat de centres. En cas que aquests directors i directores no estiguin d’acord amb les meves apreciacions, espero que responguin i es pugui iniciar un debat públic i necessari sobre la segregació a Granollers. Aquesta mirada miop i egoista d’un grup significatiu de responsables de centres concertats i públics socialment afavorits és una de les decepcions més grans que he viscut en la meva experiència com a pare en l’escolarització a Granollers. LA RESPONSABILITAT INDIVIDUAL DE LES FAMÍLIES QUE TRIEN L’estadística diu, clarament, que les famílies descarten triar determinats centres per la concentració elevada d’alumnes d’origen estranger. Moltes de les famílies ni tan sols assisteixen a les sessions de portes obertes dels centres estigmatitzats, de manera que la discriminació també rau en les decisions individuals, fonamentades en prejudicis i rumors que no es contrasten amb la realitat. Una suma de moltes decisions individuals discriminatòries d’aquesta mena explica –en part– la situació de desigualtat en l’educació que visualitzen les estadístiques publicades. I és que l’actual organització dels centres escolars de Granollers en una zona única ha fet que moltes famílies creguin que el seu dret a triar escola està per sobre del dret dels infants a una escolarització equilibrada. Com que la segregació té causes perfectament identificades, la segregació es pot revertir actuant amb lideratge i coratge sobre aquestes causes. Però cal voluntat de fer-ho, més enllà de les declaracions políticament correctes de l’Administració, dels centres educatius i de les famílies. Confio que aviat tots plegats deixem d’identificar una escola rica amb una escola de rics.

Com que la segregació té causes identificades, la segregació es pot revertir actuant amb lideratge i coratge sobre aquestes causes

Escoles riques i escoles de rics