I jo afegiria: “I que no faig quan visc.”

Dilluns 3 de juny de 2019 Vespre He anat a caminar de llevada; em carrega d’energia per a tot el dia. Al migdia en plegar de l’escola, he visitat l’institut Eugeni Xammar de l’Ametlla del Vallès. Un grup de tercer d’ESO ha llegit Pots comptar amb mi. Mentre em presento, la professora em diu que no em giri, que està enganxant els anuncis que els nanos han fet del llibre. De sobte tinc la sensació d’haver entrat a la classe de la Berta, la protagonista de la meva novel·la. Me la imagino asseguda en una cadira mirant per la finestra. Fent veure que no em sent. Esperant que acabi de clavar-los el rotllo. Me’ls miro als ulls, un a un, mentre em parlen. I penso... en com n’és d’important no sentir-se sol quan van mal dades. Quantes Bertes i quants Davids hi deu haver entre ells, qui sap... Dimarts 4 de juny de 2019 Vespre Després de sentir les penes que demanen la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i l’acusació particular només em ve al cap una pregunta: de què ha servit tot el temps dedicat aquest judici? Només els mou l’afany de venjança. Volen un escarment públic ben notori perquè ens passin per sempre les ganes de tornar-ho a provar. Però per més dura que sigui la condemna, no canviaran les nostres idees ni les nostres ànsies de llibertat. M’envaeix una pena i una impotència immensa pensant en tots els nostres presos. El temps que els han robat no els el podrà tornar mai ningú. Dimecres 5 de juny de 2019 Vespre Diu el traumatòleg que la recuperació segueixi el seu curs. Però jo soc impacient de mena, soc de les que menjo els gelats a queixalades, i quan em trobo una mica millor se m’oblida que estic encara a mig camí. Espero acabar de posar-me en forma aquest estiu. Ja s’acaba el curs i les presentacions també fan aturada de vacances. Dijous 6 de juny de 2019 Vespre He estat a la Biblioteca de la Garriga presentant Pots comptar amb mi; el Jordi Sedó n’ha fet una anàlisi molt interessant. M’he retrobat amb una amiga. En acabar, ens hem posat al dia de les nostres vides. Tot allò que hem gaudit, patit i plorat durant anys ha quedat reduït a uns minuts. Divendres 7 de juny de 2019 Vespre Aquest matí he tornat a sortir a caminar, tot i que encara queda lluny la rutina diària. Després de dinar, he agafat el cotxe per anar a la Biblioteca del Campus Universitari de Manresa a presentar Sal roja. Hem arribat d’hora. Hem anat a un bar i he pres un suc de taronja mentre comentàvem la jugada. M’encanta el suc de taronja, tan bons que són i mai no trobo el moment de fer-me’n. Ha estat una presentació diferent emmarcada en la Setmana dels Geoparcs Europeus 2019. Hem parlat de la nostra novel·la. I gràcies a l’historiador Albert Fàbrega hem conegut millor els diferents tipus de sal: la sal comuna o clorur de sodi, halita (utilitzada principalment per a l’alimentació de persones i animals); la sal potàssica o clorur de potassi, silvinita (utilitzada per a la fabricació de fertilitzants i explosius) i la sal magnèsica, o carnal·lita (emprada en l’obtenció de medicaments però també de fertilitzants). L’any 1912, l’enginyer Emili Viader va descobrir l’existència de la sal potàssica i magnèsica al Bages. La mina de potassa de Cardona es va explotar des de 1929 fins al 1990. Diumenge 9 de juny de 2019 Tarda Em surt el cansament de tota la setmana. Quan em trobo bé se m’oblida que encara haig d’anar a un ritme tranquil. Ahir vaig estar a la setena Festa de la Cultura que organitza l’Ateneu Cingles de Bertí. La trobada anual amb escriptors, actors, músics i agents culturals es va celebrar a Can Draper a l’Ametlla del Vallès. Passejant pel jardí d’aquesta masia amb orígens al segle XII, observant els muntatges dels llibres amb les fotografies dels autors enmig d’aquell paisatge generosament verd; veient les exposicions fotogràfiques i de poesia de dins la casa; gaudint de la fantàstica actuació de l’Esbart Dansaire de Mollet... em reafirmo en la idea que la bellesa i la bondat estan molt unides. Gràcies, família Giol Draper, per obrir-nos les portes de casa vostra i gràcies a tots els que heu estat treballant en l’organització per fer possible aquesta festa. En el seu discurs, la Lola Tresserres, ànima de l’Ateneu Cingles de Bertí, ha citat una frase que m’ha obligat a treure el llapis: “Escric per poder dir les coses que no dic quan parlo.” Jo afegiria: “I que no faig quan visc.” Perquè certament és això: és molt més senzill fer que ho diguin i ho facin els personatges dels meus llibres.

I jo afegiria: “I que no faig quan visc.”

Escric per dir coses que no dic quan parlo