Escric per ballar per damunt els prejudicis, les gelosies, els llocs comuns, la mossonor, els clixés, la dolentia, els conformismes

Dilluns 12 de desembre de 2022 Tarda A Badia del Vallès, el club de lectura de la biblioteca i el Servei de Català han llegit Confidències d’una reina (Columna, 2013). Estimo aquesta novel·la que nou anys després continua donant-me alegries. Dimarts 13 de desembre de 2022 Capvespre Feia dies que no llegia Closcadelletra d’en Biel Mesquida. Entrebanco el cor en aquesta sensació compartida: “... Escriure m’ajuda a alenar millor. Llegir m’ajuda a respirar millor. Escriure i llegir m’ajuden a viure més bé.... Escric per ballar per damunt els prejudicis, les gelosies, els llocs comuns, la mossonor, els clixés, la dolentia, els conformismes. Escriure és practicar la llibertat des del bressol fins a la tomba. El pler, el pler, el pler per damunt tot!” Dimecres 14 de desembre de 2022 Vespre Matí de boira. He rebut un correu del David Julseth, professor de Llengua i literatura castellana a la Universitat de Belmont (Nashville, Tennessee). Han acceptat la seva ponència “La doncella guerrera (2022) de Teresa Sagrera: una novela inspirada en la leyenda, los hechos históricos y una canción de la tradición oral española” al Congrés Internacional de Literatura i Estudis Hispànics de Colòmbia. El gener la farà a Honolulu (Hawaii) i al març, a Cartagena d’Índies, no hi aniré, però faré una connexió en directe. És un somni pensar que a l’altra banda de l’Atlàntic parlaran d’una novel·la escrita en la solitud de l’altell, després de recórrer amb cotxe amb el meu fill petit els diferents escenaris, i que l’estiu passat vaig presentar al municipi lleonès on va néixer la llegenda. Quan publiques un llibre, falta per escriure el seu destí. A vegades, els llibres troben persones que se n’enamoren i els acompanyen en el seu viatge. Dijous 15 de desembre de 2022 Capvespre Fa un ruixat. He acabat de llegir Crims, de Carles Porta (La Campana, 2022). Soc seguidora dels àudios i n’he mirat alguns capítols a la televisió. Es tracta d’un recull de set casos reals ben diferents, explicats sense caure en el sensacionalisme, narrats des del respecte i el rigor, que manté l’interès per la lectura fins al final. I que et planteja molts interrogants sobre la ment dels criminals i els diferents motius que poden portar una persona a cometre un assassinat. Divendres 16 de desembre de 2022 Vespre Vaig a comprar el regal del meu amic invisible. He comprat també un ram d’eucaliptus, m’encanta el contrast de les fulles verd cendrós amb les flors de plomall vermell corall. He fet un baldeio a casa. He entrat el llimoner nan, que encara que no ho sembli, ja té més de 20 anys. Està farcit de llimonetes, si no n’hi ha cinquanta, no n’hi ha cap. Li he posat unes quantes boles i estrelles vermelles brillants i mates de diferents mides i amb una cinta de Nadal he fet llaçades que també hi he penjat (també ho he comprat avui al basar, ja tocava renovar una mica). He tret les tres figures de ceràmica del naixement que ens va pintar la mare i he penjat el tapís de roba que també ens va fer ella. I he posat el ram de vesc a la porta de l’entrada com diu la tradició, per allunyar els mals esperits. El costum de recollir aquesta planta paràsita d’alguns arbres (sobretot alzina i avet) es remunta a l’antiguitat; celtes, germànics i grecs ja la consideraven un talismà. Els sacerdots druides l’havien de tallar amb la falç d’or, tal com el Panoràmix, el druida del poblat gal d’Astèrix que la recollia per a la poció màgica. El boix grèvol del jardí fa dies que té les drupes ben roges, després de superar la sequera d’aquest any, que li ha valgut unes quantes branques seques. I els llums de l’avet ja l’il·luminen. Al vespre, sopar amb els companys de l’escola. Dissabte 17 de desembre de 2022 Capvespre Estic mode sofà, hem mirat Los renglones torcidos de Dios, un thriller de misteri adaptació de la novel·la homònima de Torcuato Luca de Tena. No he llegit el llibre. La pel·lícula m’ha tingut amb l’ai al cor fins al final pels girs constants de guió. M’ha agradat la interpretació de la protagonista, Bárbara Lennie, en el paper d’una enigmàtica detectiu que s’infiltra en un hospital psiquiàtric per investigar un crim. Diumenge 18 de desembre de 2022 Capvespre Matí assolellat de cantada de nadales de l’alumnat de l’escola davant de l’ajuntament de Sant Pere. Tarda de sofà seguint La Marató dedicada a la salut cardiovascular. Commoguda per les històries personals i emocionada davant la solidaritat.

Escric per ballar per damunt els prejudicis, les gelosies, els llocs comuns, la mossonor, els clixés, la dolentia, els conformismes

“Escriure és practicar la llibertat”