| 10:00
Opinió

De mica en mica tot va prenent forma

Escriure és una manera de viure

Dilluns, 4 d’octubre de 2021
Tarda
No hem sortit a caminar, però em llevo i esmorzo bo i llegint. Plego abans per acompanyar la mare a l’hospital. La tarda la dedico a fer gestions diverses correus i missatges per mirar de lligar presentacions de Cabells de gebre. De mica en mica tot va prenent forma.

Dimarts, 5 d’octubre de 2021
Tarda
Caminem. Encara és fosc. La temperatura ha baixat. Una mantellina de boira embolica les muntanyes. Plego abans per acompanyar la mare a l’hospital. A la tarda he quedat amb l’Higini, amic i responsable del punt d’informació de Sant Pere de Vilamajor, per preparar la visita teatralitzada de Confidències d’una reina del 5 de novembre. Una visita que ja té vuit anys d’història i que hem fet sense actors (les cinc primeres), amb pocs actors o fins a una quinzena; un circuit més llarg o més curt; amb llum de dia o al capvespre… Però sempre molt ben acompanyats i gaudint-la moltíssim.

Dimecres, 6 d’octubre de 2021
Tarda
Sortim a caminar, està molt tapat, anunciàvem pluges, però de moment no plou. Tres setmanes després el volcà de La Palma continua en erupció, cada dia hi ha més cendra en suspensió, i això afecta la qualitat de l’aire i el trànsit aeri. A la tarda, he quedat amb la Montse i la Judit per fer un cafè, xerrar i riure.

Dijous 7 d’octubre de 2021
Tarda
Caminem a primera hora, la temperatura ha revifat i la riera continua baixant seca. Ja tinc data i lloc per a la presentació de Cabells de gebre a Cardedeu, el 24 de novembre al Museu Arxiu Tomàs Balvey. Em fa moltíssima il·lusió perquè retorno a l’inici, el 2013, fent recerca dels fets individuals del poble menut que no omple els llibres, però totes aquestes individualitats acaben formant la història en majúscules. A la tarda tinc una reunió per videotrucada, un nou projecte que va prenent forma i que esperem que arribi a ser una realitat i aviat us en pugui anar explicant detalls. L’escriptor Abudlrazak Gurnah, nascut a Tanzània i resident al Regne Unit, ha estat guardonat amb el 114è Premi Nobel de Literatura. De tots aquests guardons només 16 van ser atorgats a dones. Crec que no fa falta dir res més.

Divendres, 8 d’octubre de 2021
Vespre
Sortim a caminar. Avui és un dia especial, presento Cabells de gebre al Castell Nou de Llinars. Arribo una estona abans, tot està a punt. La sala noble fa molt de goig, estic mot agraïda a l’Ajuntament per totes les facilitats. L’estança es va omplint fins que no queda cap cadira buida. No oblidaré la presentació del Josep Maria Salrach, m’ha emocionat sentir parlar de la novel·la a algú a qui admiro tant. He gaudit del moment. Hi havia bastants companys de l’escola, m’han regalat una orquídia. He signat molts llibres. Sort en tinc, de les fotografies que deixen ben palès que no ha sigut un somni. Les xifres de la pandèmia són bones. Reobren els locals d’oci nocturn amb mascareta i certificat Covid. I els majors de 75 anys aviat rebran la tercera dosi.

Dissabte, 9 d’octubre de 2021
Tarda
Tot i que avui no treballo, hem quedat aviat per caminar. Abans d’esmorzar és la millor hora, una manera fantàstica d’agafar energia. Encara tinc temps d’anar al mercat abans de l’assaig de teatre del Vilamagore Medieval. Cau una roina gairebé imperceptible. Passem text sota els lledoners. A la tarda baixem a veure un partit d’handbol al pavelló.

Diumenge, 10 d’octubre de 2021
Vespre
Avui també tenim assaig. Després de la caminada i d’esmorzar pujo cap a l’església, repassem el casament de la Peronella i el comte Ramon Berenguer IV. A la tarda, acabo de llegir En nom de les germanes de la Carme Ballús. Dijous vinent em presentarà Cabells de gebre a la Gralla i tinc molta curiositat per conèixer una mica més la seva manera d’escriure. Es tracta d’una trama familiar que, com totes, amaga secrets. Els capítols estan explicats per diferents veus narratives i barregen dues èpoques diferents. Alguns estan en primera persona explicats per la Joana (la protagonista del temps present 2012) i d’altres pel Daniel (protagonista del temps passat, postguerra); d’altres capítols estan en tercera persona, explicats per un narrador omniscient que coneix tot el que està passant. M’han agradat moltes coses d’aquest llibre: l’escriptura tan acurada; l’atenció als petits detalls de bona observadora; les descripcions de la natura –animals, plantes, arbres…– I una trama que et manté enganxada i que fa que no puguis deixar de llegir.