Stephen King aposta per un programa de lectura i escriptura de quatre a sis hores diàries tota la setmana

Dilluns, 15 d’octubre de 2018 Tarda Plou a bots i barrals, he entrat el test del baobab. Per res del món voldria, que ara que ja fa més de mig metre d’alçada, se’m morís. Sembla que la pluja ens dona una treva, m’abrigo i vaig fins al passeig fluvial a veure com està la riera. Baixa brava, furiosament viva marcant el seu terreny. No la veig enrabiada, sinó excitada, potser perquè és així com em sento jo. Dimarts, 16 d’octubre de 2018 Vespre Ha passat un any! Un any d’ençà que dos homes bons, el Jordi Sànchez i el Jordi Cuixart, van entrar a la presó. Em sap molt greu no haver pogut anar a cap concentració, tinc molta feina i no la puc deixar. He vist imatges de la gent que s’ha concentrat en pobles, ciutats i a les presons. Apaivago d’aquesta manera els meus remordiments i la vergonya davant de tanta injustícia. Dimecres, 17 d’octubre de 2018 Tarda Escric perquè m’apassiona, perquè em fa feliç i perquè no entenc la vida sense escriure i llegir. Fa poc que ha sortit publicat Escriure. Memòries d’un ofici de Stephen King a l’Altra Editorial. Vaig llegir aquest llibre fa un parell d’anys en castellà, Mientras escribo. Me’l va regalar un amic. Em va entusiasmar! Parla de l’ofici d’escriure sense idealitzar-lo, amb molta sinceritat. Conèixer el punt de vista d’algú que ha escrit tants llibres, i que ha tingut una gran acollida pels lectors sempre és enriquidor. Ell aposta per un programa de lectura i escriptura de quatre a sis hores diàries tota la setmana; però diu que això tan sols es viu com una activitat esgotadora quan no t’agrada ni respon a un talent. Els darrers mesos he arribat a estar fins a nou hores diàries llegint o treballant davant de l’ordinador, i tot i estar molt cansada, m’he sentit viva com mai i feliç. Al seu llibre explica que segueix un horari de treball ben marcat. Escriu als matins, dedica les tardes a descansar i a la correspondència, i els vespres, a llegir, a la família, als partits dels Red Sox i a les revisions urgents. Jo llegeixo de llevada, passo els matins a l’escola de dilluns a dijous, les tardes les dedico a escriure i els vespres a la família i a descansar. Rutines! I insisteix en la importància de tenir un espai propi a casa per escriure. Pot ser un espai modest –les dues primeres novel·les les va escriure en una petita cambra d’una caravana– però aquest espai t’ha de permetre aïllar-te de la resta de la casa. Aquesta és una manera de dir-te a tu mateix, i als altres, que per a tu, això és seriós. La meva cambra pròpia és ben coneguda: l’altell. Abans era un espai de tots, però des que fa anys vaig començar a escriure de forma regular el vaig okupar. Per això m’he guanyat el nom de “l’okupa de l’altell”. A Stephen King li agrada escriure amb la música a tot drap escoltant rock dur, perquè així es desconnecta del món. Diu que la cambra on escriu és un lloc tan íntim com el dormitori perquè és on somnia. Jo necessito silenci, no puc escriure amb música i tampoc puc compartir l’espai amb ningú, perquè sento que trenca aquesta intimitat. Necessito somniar sola. Mentre escrivia aquest llibre va patir un greu accident, que va marcar un abans i un després a la seva vida i li va permetre veure la realitat més enllà del seu gran èxit. Escriure no li ha salvat la vida, però ha aconseguit que aquesta fos un lloc més agradable. Comparteixo la seva afirmació quan diu que escriure no és fer diners, és aixecar-se, recuperar-se i superar les coses dolentes. Ser feliç. Em fa goig pensar tot això, especialment avui, perquè fa anys que treballo com una boja i em costa molt veure els fruits del que estic fent. Perquè m’haig de repetir, una vegada i una altra, que tot aquest esforç val la pena i que les portes s’aniran obrint; perquè, per sort, tinc persones al meu voltant que em fan costat i valoren la meva feina; perquè em fa sentir bé saber que hi ha gent que llegeix allò que escric –com ara aquest dietari setmanal– i que gaudeix fent-ho, com gaudeixo jo. I perquè escriure em fa feliç, malgrat que hi hagi dies que resulti complicat aixecar-se i continuar endavant. I perquè no passa cada dia que rebis una trucada, com la que avui he rebut, i et sentis immensament feliç. Encara no puc explicar gran cosa perquè hi ha secrets que s’han de guardar. Només us diré: que aviat us aniré informant, que aquesta primavera serà reeixida i que moltes gràcies per llegir-me.

Stephen King aposta per un programa de lectura i escriptura de quatre a sis hores diàries tota la setmana

Escriure no és fer diners, és aixecar-se, superar les coses dolentes i gaudir escrivint