Deia que era més difícil fer un article al mes que un al dia

Dilluns 30 de gener de 2023 Tarda Caminem ben abrigats, fa molt fred. L’alba és un decorat difuminat del taronja al safir. Al migdia, els mestres de l’escola torre Roja visitem l’exposició “Variacions fora de tema”, de l’Stefano Puddu al Centre d’Art La Rectoria de Sant Pere de Vilamajor. Quadres sobreposant tuls o amb cal·ligrafia de colors; d’altres amb talls de cartró que recorden un rusc o estampats amb aquestes formes; un muntatge fotogràfic de dibuixos de la natura o artificials; gerres que simulen individus amb brocs i nanses que compliquen l’objectiu final... “Dedicar-se a l’art vol dir, subjectivament, posar-se a la intempèrie”, escriu l’Stefano. No puc estar-hi més d’acord. Sigui escrivint, fent quadres o escultures, cercar la creativitat va molt més enllà de la persecució de la bellesa, té a veure amb la poètica de l’essència d’un mateix de la qual ens parla ell. Dimarts 31 de gener de 2023 Capvespre Surto a caminar, hi ha una bona gelada. Dino aviat, he quedat amb el Jordi Vilarrodà, cap de la secció de Cultura d’EL 9 NOU d’Osona i el Ripollès per gravar una entrevista per al programa Quatre paraules a El 9 TV, a Vic. M’ho agafo amb temps. No soc una apassionada del cotxe, però els trajectes mitjans són un bon moment per relaxar-se i pensar. Deixo el cotxe a l’aparcament de la rambla del Passeig i en poca estona ja hi soc. Parlem de la novel·la Llaços de sang, escrita en coautoria amb el Ramon Gasch. De la Guerra del Francès, dels setges de Girona, però sobretot de dones. Surto de clar, sense presses. Arribo a la plaça porticada i m’aturo a mirar els pòsters dels líders independentistes i la pancarta de la façana de l’ajuntament: “Amnistia i independència” i sento una fiblada. És temps de rebaixes. Vaig llegir un tuit que deia: “Volíem fer la independència i farem el quart cinturó.” El TSJUE posa moltes més restriccions a les extradicions dels polítics independentistes i parla dels drets d’una “minoria objectiva”. Costa treure’n l’entrellat, perquè uns i altres expliquen que han guanyat. Respiro fondo i acabo de creuar la plaça. Entro a un parell de botigues a fer el tafaner. Recullo el cotxe i vaig tirant. Dimecres 1 de febrer de 2023 Tarda Caminem. La fotografia que comparteixo aquest matí a Instagram és del Sot de Malinfern. Un nom màgic per a un devessall de bellesa. El llibre Llocs i noms de Sant Pere de Vilamajor, de l’Enric Garcia-Pey, explica que l’anomenaven així perquè és un indret de mal anar. Un torrent en forma triangular, a ponent de Can Biel que s’estén fins a Sant Antoni de Vilamajor. Un edredó de patchwork de diferents mides i colors: tires de verds grisosos de canyers i alzines i de verd xarxet dels bardissars voregen els pedaços, una peça gran acabada de llaurar de xocolata Sacher, dues de més petites d’un verd esporuguit, la taca blanca d’una casona a migdia, un rivet de xiprers i el blau d’aigua de les muntanyes del litoral als peus de la flassada. Dijous 2 de febrer de 2023 Tarda Quan sortim a caminar ja han muntat la carpa de circ al camp de davant de Can Derrocada. Ahir van arribar els camions. Feia molt que no en venia cap al poble. He acabat Drames rurals, de Víctor Català. L’he deixat subratllat de dalt a baix. Als que som de poble, ens és fàcil veure-hi reflectits personatges, costums i maneres de fer del temps dels avis i besavis. Divendres 3 de febrer de 2023 Tarda Caminem. Avui fa un any que va sortir publicada La doncella guerrera amb Penguin. He rebut un correu del David Julseth, professor de la Universitat de Belmont (Nashville, EUA) per fer una videotrucada per preparar la ponència del març a Cartagena d’Índies (Colòmbia) sobre la llegenda, el poema cantat i la novel·la. Dissabte 4 de febrer de 2023 Capvespre Celebrem el dinar de Nadal amb la família. No el vam poder fer llavors, el farem avui. Un bon àpat, torrons inclosos, i tots asseguts al voltant d’una taula ben parada. Una sobretaula llarga i tranquil·la, el millor dels regals. Diumenge 5 de febrer de 2023 Nit Ha mort Josep Maria Espinàs. M’agradava llegir els seus articles. Deia que era més difícil fer un article al mes –passar tant de temps pensant de què el faràs– que un al dia, que ja ho incorpores a la teva vida. Milers i milers d’articles, i més de 90 llibres d’un gran observador, que escrivia amb sobrietat i senzillesa. Ens quedarà el llegat d’aquest gran escriptor que confessava: “Escriure per a mi és com respirar.”

Deia que era més difícil fer un article al mes que un al dia

“Escriure per a mi és com respirar”