El meu admirat Gabriel García Márquez deia que escrivia perquè l’estimessin. Penso que és una explicació molt honesta i sincera

Dimecres, 24 de gener de 2018 Tarda Crec que m’ha agradat sempre comunicar, comunicar des de totes les seves vessants i amb totes les seves connotacions. Poder expressar els meus sentiments, allò que m’inquieta i em neguiteja, o allò que em fa feliç. Escriure ha esdevingut des de fa més de deu anys una necessitat bàsica, com respirar. Dit així pot semblar surrealista, però és així de bèstia. Encara recordo les vacances de Nadal de fa dos anys quan la doctora em va dir que necessitava aturar uns dies, que la situació d’estrès que patia era preocupant, que durant 15 dies m’oblidés completament d’escriure. Em vaig posar a plorar, completament abatuda. He pensat molt en aquell dia, segurament per a molts és una situació ridícula, però per algú que viu l’escriptura com un fet vital era tan difícil de pair com dir-li a un esportista que no practiqui esport o a un músic que no toqui. El meu admirat Gabriel García Márquez deia que escrivia perquè l’estimessin. Penso que és una explicació molt honesta i sincera. Quan escrius vols ser llegit i agradar, cerques que aquells que llegeixen allò que has escrit gaudeixin amb l’acte de llegir, estableixes una relació amb el lector que et retroalimenta. Potser per això, una vegada has encetat la rutina d’escriure diàriament es faci tan difícil deixar-ho de fer, perquè escriure s’acaba convertint en una passió incontrolable, en un vici irrenunciable. Esdevens, sense adonar-te’n, un addicta a la lectura i l’escriptura. Avui enceto aquesta nova relació amb aquest dietari, emocionada i excitada com quan es comença qualsevol relació. Amb el ferm propòsit de ser fidel (no abandonar-la) i de procurar que no caigui en la monotonia. Espero estar-ne a l’alçada. Dijous, 25 de gener de 2018 Matí Són quarts de vuit i comença a clarejar. Els dijous em llevo una hora més tard, està bé poder dormir una estona més, tot i que enyoro aquesta hora plàcida dels altres matins feiners. Una hora on encara és fosc i esmorzo sola a la cuina. En silenci. Només jo, un llibre, el cafè amb llet i els cereals. És una estona quasi mística. Llegiré una mica, avui en comptes d’un llibre toca escrits, formo part del jurat del III Concurs de Relats per Dramatitzar que organitza Indòmit Teatre i ens hem de reunir el dijous, 1 de febrer per decidir els guanyadors. Em pujo a canviar les ulleres, aquestes ja no em serveixen, em deu haver augmentat la graduació. Migdia Des que faig reducció de jornada, els dijous torno aviat a casa. És un privilegi poder compaginar dues feines que m’apassionen: l’ensenyament i l’escriptura. Aquest és el segon any que faig reducció. D’aquesta manera em puc dedicar intensament a les dues tasques sense deixar-hi la salut. Només vivim una vida i sento que em falta temps per fer tot allò que m’agrada. De manera que he arribat a una edat que tinc clar que haig de seleccionar molt bé en què vull invertir el meu temps. Sovint sento gent que diu que no fa tal cosa o tal altra perquè no té temps. Crec que no va ben bé així. Quan realment vols fer una cosa treus el temps d’on sigui. Durant anys he estat compaginant la jornada sencera a l’escola amb l’escriptura, la casa i la família, i trobava el temps. L’esgarrapava amb gasiveria de tot arreu i tenia molt clar quines eren les prioritats. Sovint ens excusem amb el “no tinc temps” quan la realitat és que per a nosaltres no és tan important. La cadena és senzilla: primer has de decidir què és prioritari per a tu (la llista ha de ser raonable), després renunciar a moltes altres coses que es mengen el teu temps (i no són prioritàries) i d’aquesta manera, ja tens el temps per fer allò que vols. Ara ja només cal constància, que és la mare dels ous. Per tant, miraré de ser fidel a aquest dietari, sincera (reservant sempre una parcel·la de la meva intimitat) i constant. Espero mantenir aquests tres propòsits mentre duri aquest projecte. I espero que gaudiu d’aquesta relació compartida!

El meu admirat Gabriel García Márquez deia que escrivia perquè l’estimessin. Penso que és una explicació molt honesta i sincera

Escriure perquè t’estimin