Paga la pena l’esforç per la fórmula 1 a Montmeló
Madrid tindrà el seu gran premi de fórmula 1 a partir del 2026. Embolcallada amb aquella pompa un pèl arrogant que gasten la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, la capital de l’Estat va presentar la seva cursa amb el vistiplau de Stefano Domenicali, el president i conseller delegat de la fórmula 1. Allà mateix, Domenicali va assegurar que dos grans premis, un a Madrid i un altre a Montmeló, poden coexistir. “Per què no?, per què no?”, va repetir el cap del gran circ automobilístic. A Barcelona, el conseller de la Generalitat Roger Torrent –president també del Circuit de Barcelona-Catalunya– s’ha mostrat optimista per la porta oberta pels amos de la cursa i ha insistit que les negociacions perquè Montmeló continuï fent grans premis més enllà del 2026 van avançant sense cap entrebanc a la vista.
Madrid i Barcelona es miren de fit a fit –ara per la fórmula 1– i en aquesta mena de competicions per pescar prestigi internacional qui al final porta el peix al cove acostuma a ser un tercer. És una lliçó que s’haurien d’aplicar els gestors polítics a banda i banda de l’Ebre.
Igual que també caldrà estar a l’aguait d’altres agents que fins ara s’han posat de perfil. El més evident és el govern de l’Estat. Històricament, des de Catalunya s’ha demanat una implicació econòmica decidida i solidària en l’organització de la fórmula 1 a Montmeló en aquestes darreres tres dècades. Peticions que han tingut una resposta testimonial.
Si Madrid insisteix que el seu és un gran premi d’iniciativa privada, l’Estat no hauria de tenir cap dubte d’apostar pel Circuit de Montmeló, una infraestructura 100% pública amb un pla estratègic acabat d’aprovar que advoca per la sostenibilitat i la mobilitat amb energies renovables. És a dir, per la fórmula 1 o la MotoGP com a palanques de la indústria del futur i no pas com a simples xous. És evident que paga la pena l’esforç per la fórmula 1 a Montmeló. Però que no sigui a qualsevol preu ni perdent de vista que del que es tracta, al final, és de fer progressar el país.