Donat Putx, periodista i autor del llibre 'Pascal Comelade, l'argot del soroll'

Dimarts al migdia, cafè a El Mirallet amb el periodista musical Donat Putx Duran (Granollers, 1966). Puntual a la cita, em fa il·lusió que em dediqui el llibre Pascal Comelade, l’argot del soroll, editat per Empúries ara fa poc. El llibre en qüestió és el resultat de més de tres anys de feina centrada en el músic Pascal Comelade (Montpeller, 1955). A banda de molts discos i centenars de concerts amb la Bel Canto Orquestra, Comelade ha compost per al cinema, la dansa i el teatre, destaca l’ús que fa dels instruments de joguina, la seva passió pel rock’n’roll o el festeig amb la música de cobla. El periodista granollerí recull a la biografia de Comalade el testimoni d’una vintena de persones i acosta al lector –“d’una manera minuciosa, brillant i detallista”, segons Esteban Linés– el riquíssim imaginari d’aquest artista, tant pel que fa a aspectes professionals com personals, entre els quals la seva amistat amb Lluís Llach i Ovidi Montllor. La biografia de Comelade recull en clau vallesana algunes referències. Una d’elles és la col·laboració del nord-català amb la cantautora Ivette Nadal, amb qui ha compost i gravat recentment el disc En nom de la ferida. L’altra té a veure amb el còmic Lo piano vermell (2008), amb dibuixos i textos d’en Max. Al llibre, que el té com a protagonista principal i situa el lector al país de la República Logicofobista dels Encantats, Comelade entra en contacte amb personatges de la seva galàxia (Sisa, Riba, Nubla o Casasses) i també amb figures històriques de la música, cas de Josep Maria Ruera Pinart (1900-1988), compositor de sardanes de Granollers a qui, segons Putx, “Comelade aprecia particularment”. Limitat pel protocol de la pandèmia, l’autor espera presentar en públic aquest treball els propers dies al restaurant-llibreria Anònims de Granollers. En Donat és autor de dos altres llibres. El 2015 Empúries va publicar les converses Jaume Sisa, el comptador d’estrelles i el 2014 Lunwerg va editar Barcelona en 50 cançons. En Donat segueix de ben de prop la realitat artística catalana gràcies a la seva feina de crític musical a La Vanguardia des de 1994. Expert en música popular, reconeix que està obert a tots els gèneres i sobretot a tot allò que tingui a veure amb el folk, el rock, el jazz, la música experimental, la cançó d’autor... Entusiasta de l’ofici –accepta amb resignació bohèmia els horaris nocturns en què l’ha de fer–, aquest últim any ha patit de valent la pandèmia: “Els músics i la gent de la cultura en general són víctimes totals. La situació està devastant el sector, tot i que els músics l’afronten amb gran valor i generositat.” El passat professional d’en Donat l’hem de situar, de ben jovenet, als anys 80 a la seu de Ràdio Granollers, on va començar a col·laborar després d’acabar els estudis a l’escola Salvador Llobet. Culturalment inquiet, en Donat va formar part dels primers periodistes que van posar en marxa l’emissora municipal, època en la qual va coincidir primer amb els també periodistes Lluís Torres, Joan Besson, Eugeni Rius i Pep Vilar i, més tard, amb Karles Torra i Jaume Camprubí, amb els quals manté una bona relació d’amistat. Finalitzada aquesta etapa, va fer de redactor al Plaça Gran, on vaig tenir l’oportunitat de comprovar la mestria de la seva ploma i les maneres que apuntava com a opinador i escriptor. D’aquells temps, recordo els viatges que feia a Sueca (la Ribera Baixa) on va conèixer l’escriptor Joan Fuster i d’on musicalment li agraden músics valencians com Remigi Palmero i Miquel Gil. Quan Granollers li va quedar petit professionalment –“que consti, però, que sempre hi he viscut molt tranquil aquí”, insisteix– va treballar del 1988 al 1993 com a cap d’Espectacles i crític musical al Diari de Barcelona. També ha publicat a Barcelona Metròpolis, Enderrock, Rockdelux i altres capçaleres. Entre 2002 i 2004 va ser director de la redacció de la revista Folc, i els anys 2006 i 2007 director artístic del Festival Trobadors i Joglars del Vallès Oriental. El 2017 va ser el relator de la festa major de Blancs i Blaus. Net del mestre i pintor Donat Puig i Coma, que li va fer classes i li va inculcar l’estima per les arts en general, la seva mare, Maria, va regentar una papereria al carrer Joan Prim que l’Ajuntament va expropiar als anys 90 amb unes quantes cases més per perllongar el carrer Torras i Bages fins al carrer Girona. El seu pare, Toni, es dedicava als recanvis de motor.

Donat Putx, periodista i autor del llibre 'Pascal Comelade, l'argot del soroll'

Especialista en música popular