Mirant els vídeos que fa la gent i les milers de visualitzacions que té #InMyFeelingsChallenge, perdo l’esperança en la humanitat

Fa setmanes que escric articles profunds, així que començo a omplir la pàgina en blanc amb la idea de buscar un tema més prosaic, més amè, que ja comencen les vacances i ja se sap que els diaris, a l’estiu, s’aprimen i es “frivolitzen”. Busco inspiració als titulars de la premsa –els incendis de Grècia, les morts al Mediterrani, els atacs feixistes, una majoria independentista al Parlament que acata deixar de pagar els sous als diputats empresonats o a l’exili i que diu que en tornaran a parlar a l’octubre…– i em costa moltíssim no arrencar a plorar, deprimir-me ad eternum i començar a escopir contra tanta mesquinesa, maldat i baixesa moral. He decidit, però, no centrar-me en temes durs ni anar jo tampoc de dura, així que continuo buscant una notícia més light per poder-la celebrar, fer-hi humor i escriure un article més lleuger. Ho intento i veig els jugadors del Barça en primera a l’avió i les jugadores en classe turista, però no m’hi aturo. Veig l’augment de l’edificació a la Costa Brava –la meva estimada Costa Brava!– i tampoc no en faig sang. Veig un mural destrossat i un cotxe envestint creus grogues i polítics dient barbaritats i d’altres callant i la llibertat provisional del de La Manada que es volia treure el passaport i, us ho prometo: tanco l’ordinador i me’n vaig a fer un volt. Hi torno, que tinc l’objectiu de lliurar un article divertit i penso que les xarxes socials potser em proporcionaran alguna alegria. Il·lusa de mi. M’aferro a un hashtag que està vinculat a una cançó d’un raper: #InMyFeelingsChallenge, i decideixo que ja n’hi ha prou d’intentar buscar coses positives per escriure res perquè el món s’està tornant imbècil i no hi ha res a fer. Aquest hashtag, aquest repte viral, consisteix a baixar d’un cotxe en moviment i ballar al costat la cançó del raper Drake que es titula In My Feelings. I mira, tu, ho graves i ho penges a les xarxes socials. Aleshores ja podeu dir: “Ostres, tu, quina tonteria”. És cert, però que sapigueu que milers de persones hi han dedicat una estoneta, a això. Un això que vol dir que el conductor d’un cotxe –en marxa– grava al volant el que balla amb un mòbil per un carrer transitable i amb vida, posant en perill la seva, de vida, la del pallús o pallussa que salta del cotxe en moviment i la de qualsevol –a peu o motoritzada– que passi a la vora. Mirant els vídeos que fa la gent i les milers de visualitzacions que té la cosa, perdo l’esperança en la humanitat. Així, de cop. Jo volia escriure un article positiu, us ho prometo, ple de llum i de sentit de l’humor, però la realitat no em deixa. He pensat, en un últim moment de lucidesa, que podria inventar-me un hashtag jo, també. Alguna cosa com ara: #AixòÉsUnaBonaNotícia, i esperar que vosaltres, lectors, m’enllaceu alguna idea a les xarxes per a la propera columna. O m’envieu un correu electrònic. A veure si així, gràcies a vosaltres, gràcies als que llegiu, no perdré del tot l’esperança en la humanitat.

Mirant els vídeos que fa la gent i les milers de visualitzacions que té #InMyFeelingsChallenge, perdo l’esperança en la humanitat

Esperança en la humanitat