Doncs això, que l’esperança són dues punxades. Una i dues. Però esperar una vacuna és una merda. Angoixant. Perquè ens ha de salvar la vida. I, per tant, esperar és desesperar. Desesperar en un moment desesperant. Sanitàriament. Econòmicament. Socialment. Anímicament. Emocionalment. Però esperar pot ser bonic a la vida. De fet, ho era. Ho era quan esperar es convertia en un meravellós instant previ: quan esperàvem aquell cap de setmana, marcat en vermell a l’agenda, per marxar amb els amics. Quan esperàvem el concert d’Els…