L’esperit nadalenc fuig del consumisme perquè és retrobar-se amb allò essencial: celebrar el cicle del temps i renovellar la vida

Aquests dies tot està inundat de llum i dels colors que el déu consum diu que són els del Nadal. En treure dels aparadors les ornamentacions de Tots Sants ha començat la campanya nadalenca que no acaba fins per Reis, inici de les rebaixes. Un cicle infernal! En la nostra cultura occidental hauríem d’estar celebrant el natalici de Jesús i, per extensió –o per aquells que no sentim la crida de la fe– la renovació de la vida. Si només en el consumir ens sentim existir no tindrem ocasió de viure l’esperit nadalenc. El Nadal és recolliment, caliu, retrobament i reconciliació. És capacitat d’aconseguir un cert confort en la llar-mare, malgrat les desavinences, naturals o culturals, que hi pugui haver entre membres del clan familiar. És un dir: “Us estimo, malgrat no suportaria viure tot l’any amb vosaltres.” És prendre consciència de com en som de diferents els membres d’una mateixa família i malgrat tot com ens plau abraçar-nos. Nadal és el moment que absències i presències es fan més notòries. El lligam dels que hi som presents amb els que són absents, perquè ja no hi són, perquè encara no hi són o perquè la llunyania en fa impossible la presència, es fa més viu que mai. L’esperit nadalenc és la trobada d’herències biològiques i culturals. En poques hores es viu tot. Pots mirar al passat a través dels més grans i al futur mirants els menuts, pots retrobar-te amb qui comparteixes idees i visions i amb qui “mai entendré com pot ser de la mateixa família”. L’important és ser-hi, encara que ens faci experimentar sensacions agredolces, pensaments oposats i emocions contradictòries. UN ESPERIT QUE FUIG DEL CONSUMISME L’esperit nadalenc fuig del consumisme perquè és retrobar-se amb allò essencial: celebrar el cicle del temps i renovellar la vida. Fem o no fem pessebre, guarnim o no la casa amb arbre de Nadal, fem cagar el tió, esperem els regals del Pare Noel o esperem l’arribada dels Reis de l’Orient, l’esperit nadalenc ens impulsa a viure intensament el present, pensant en el passat i preparant-nos per al futur. Potser és per tot plegat que, per mantenir l’esperit nadalenc, només cal un caganer a cada casa. El caganer, figura que pot ser d’un realisme un xic estripat, és vida en estat pur i ens recorda els nadons, caganers, de la casa que, com Jesús, no fan altra cosa que menjar, dormir i cagar. El caganer anuncia també que després del solstici d’hivern caldrà fertilitzar la terra per fer-hi renéixer la vida.

L’esperit nadalenc fuig del consumisme perquè és retrobar-se amb allò essencial: celebrar el cicle del temps i renovellar la vida

Esperit nadalenc