Espia com puguis
L’anomenat Catalangate és el cas d’espionatge polític amb ús de programari maliciós més gran mai destapat fins ara en democràcia. L’escàndol saltava a l’actualitat el 18 d’abril amb un article a la prestigiosa revista nord-americana The New Yorker i amb un minuciós informe de Citizen Lab, un laboratori de la Universitat de Toronto especialitzat en atacs cibernètics i les seves amenaces sobre els drets fonamentals. Just l’endemà, al Parlament Europeu constituíem una comissió d’investigació sobre l’ús de Pegasus i altres eines d’espionatge semblants per part d’estats membres de la Unió Europea (UE). D’entre la seixantena llarga d’independentistes catalans espiats amb Pegasus hi ha, afectats per atacs directes –com és el meu cas– o indirectes –al seu entorn– els cinc eurodiputats independentistes.
Aquest escàndol torna a situar el nom d’Espanya al costat del de Polònia o Hongria, els altres estats de la UE on fins ara ha quedat acreditat l’ús de Pegasus. Fa anys que denunciem a la comunitat internacional, i en especial a la UE, que l’Estat espanyol, quan ha volgut tractar la qüestió de l’independentisme català, ha fet saltar pels aires drets fonamentals i l’estat de dret. Amb nosaltres s’hi ha valgut gairebé tot. S’han atrevit amb gairebé tot. I aquest cas d’espionatge polític massiu només fa que confirmar-ho. Ja ho va dir algun il·lustre exponent del nacionalisme espanyol més desvergonyit –que, alerta, es pot trobar en gairebé tots els partits polítics d’àmbit estatal–: la unitat d’Espanya està per sobre de tot, fins i tot de la democràcia. I hi podríem afegir, també, per sobre dels nostres drets fonamentals, dels valors europeus i dels controls que han de tenir els poders públics en qualsevol democràcia que es pretengui amb un mínim de qualitat.
L’EXECRABLE RESPOSTA DE LA MINISTRA
La resposta del govern espanyol fins ara ha estat especialment lamentable, passant en pocs dies de fer-se l’orni a justificar sense embuts l’espionatge massiu contra l’independentisme. L’execrable resposta de la ministra de Defensa Robles en seu parlamentària només fa que evidenciar com de prima és la mentalitat democràtica quan es tracta de perseguir els independentistes. Menysprear les investigacions que han destapat l’escàndol i desprestigiar les institucions que les han dut a terme és una rebequeria que es podria haver estalviat. Però acceptar implícitament que sí, que ens han espiat, però amb aval judicial, i que ho han fet perquè som una amenaça a la integritat territorial i perquè som molt dolents, això ja és traspassar els límits de la decència democràtica. Si hi ha hagut aval judicial, m’agradaria saber quin jutge, i sobretot amb quins arguments, ha avalat un espionatge tan massiu. I si un moviment democràtic, cívic i polític de defensa de l’autodeterminació i dels drets democràtics es considera de per si un objectiu natural i legítim de l’espionatge, aleshores estem davant d’un cas flagrant de persecució ideològica que cap democràcia no s’hauria de poder permetre. En qualsevol dels escenaris, és evident que algú ha d’assumir responsabilitats, que la ministra de Defensa s’ha guanyat per mèrits propis el cessament, i que s’han de prendre mesures perquè això no torni a passar.
La cosa no és per fer-hi broma perquè estan en joc els drets fonamentals. Però, si se’m permet, tot plegat em recorda aquella mítica pel·lícula del 1980 que en castellà portava per títol Aterriza como puedas i que explicava les peripècies de la tripulació d’un avió per fer aterrar un aparell que se’ls havia descontrolat. Amb el Catalangate, un cop descobert l’escàndol amb un notable impacte internacional, sembla com si el govern espanyol busqui també una pista per fer un aterratge forçat amb control de danys. I la pista li està posant el nacionalisme espanyol amb aquesta barreja –a la qual ens tenen tan acostumats– d’actitud xulesco-desacomplexada i arguments que en el fons són anti-democràtics. Tanmateix treballarem des de tots els àmbits, també l’europeu, perquè aquest atemptat a la nostra privacitat i aquesta estratègia d’espionatge polític practicada pels poders de l’Estat espanyol no quedi impune.