Beneïm la picaresca i la mala educació enb lloc de l'esportivitat com la de Pérez de Vargas

I diu que ho tornaria a fer. Admirable. El què? Segur que ho heu vist aquests dies als mitjans de comunicació. Si no, us ho explico. Mundial d’handbol. Últim partit de la primera fase: Espanya- Suècia. Minut 10 de la segona part. Els àrbitres assenyalen penal a favor de la Selecció sueca. L’extrem Hampus Wanne agafa la pilota i s’acosta a la línia de penal, que en el món de l’handbol en diuen la línia de set metres. Wanne agafa la pilota, amaga el llançament un parell de cops. Finalment, executa el penal amb força. I Gonzalo Pérez de Vargas, el porter espanyol, l’atura. Els àrbitres xiulen. Aturen el joc. I ensenyen la targeta vermella al llançador suec. La pilota ha impactat a la cara de Pérez de Vargas. I quan això passa, quan un jugador llança la pilota directament a la cara del porter, se l’expulsa. Aquest jugador ja no pot tornar a la pista pel que resta del partit. I el seu equip ha de jugar amb un home menys durant dos minuts. Però Pérez de Vargas aixeca la mà i mira de forma còmplice a Wanne, aquell dia rival però company d’equip al Barça. S’acosta a l’àrbitre, fa que no amb el cap i li diu que la pilota no li ha anat directament a la cara sinó que hi ha impactat després de picar al braç i l’espatlla. L’àrbitre es fa enrere: no expulsa Wanne. Els jugadors s’abracen. I el públic del pavelló d’Oslo on es juga el partit aplaudeix. “M’ha sortit de forma natural”, diu Pérez de Vargas quan acaba el partit. “Aquesta norma s’ha fet per protegir el porter. I si la pilotada no va a la cara, doncs no hi va. No s’ha de sobreactuar.” I afegeix: “L’handbol és un esport net i sa. Ho tornaria a fer i espero que tots els meus companys, també. Crec que li donem massa importància a una cosa que hauria de ser més normal i natural.” ENGANY I ESPORTIVITATPerò per això és notícia. Perquè no ho és, de normal, aquest gest. Perquè el que veiem, normalment, és just el contrari. Sobretot, en el futbol, l’esport més massiu, més televisat. Insults, trepitjades, agressions simulades, exageracions, protestes i enganys. Sobretot, enganys. La voluntat d’enganyar i confondre l’àrbitre és, malauradament, el tarannà més habitual. En el futbol, l’engany és tan penós com consolidat, acceptat i justificat. O no heu sentit mai la frase “l’engany forma part del futbol”? I així anem. Beneïm la picaresca, la protesta, la mala companyonia i la mala educació. I els nens, quan juguen al carrer, a la plaça o als camps d’aficionats imiten la patètica escenificació de l’engany d’aquestes estrelles milionàries i no pas a Gonzalo Pérez de Vargas que hauria de ser, sens dubte, el mirall.

Beneïm la picaresca i la mala educació enb lloc de l'esportivitat com la de Pérez de Vargas

El mirall de l’handbol