Dietari de l'okupa de l'altell

Com a pas previ, ens cal fer l’autocrítica a tots perquè sense autocrítica serà impossible millorar / Foto: Albert Vicente Dilluns 9 de setembre de 2024CapvespreAvui els alumnes de Primària tornen a l’escola. Després de més de 25 anys treballant com a mestra, aquest primer dia em continua emocionant. Arrenquem el curs amb grans reptes. No n’hi ha prou que els nens i les nenes vinguin contents a l’escola –que hi han de venir, és fonamental– però no podem oblidar que venen a aprendre. Cal millorar resultats PISA, que van ser la “crònica d’una mort anunciada”. I això afecta tota la comunitat educativa. Cal replantejar moltes coses. Com a pas previ, ens cal fer l’autocrítica a tots (Departament, mestres i famílies) perquè sense autocrítica serà impossible millorar. I no menys important, cal invertir més i millor en educació, sense perdre mai de vista la funció d’equitat de l’escola pública i perquè realment sigui possible, cal poder atendre a l’alumnat segons les seves necessitats i compensar les desigualtats. Cal una reflexió a fons en molts aspectes i prendre mesures a llarg termini. I entre moltes altres coses, tornar a donar al treball, la constància i l’esforç la importància que han de tenir. Dimarts 10 de setembre de 2024NitA primera hora, caminem. Al vespre, anem a la marxa de torxes de Vilamajor per la Independència. L’ànim no és el mateix que altres anys. Sortim del camp de la Rectoria de Sant Pere i anem fins a la plaça de Can Sauleda de Sant Antoni. No arriba ben bé als dos quilòmetres. Abans de començar, en Carles Blanch, representant de l’ ANC, ha llegit un manifest, en què deixava clar que aquest acte té un objectiu reivindicatiu. Hem fet el camí en silenci, queda lluny aquell temps de l’eufòria, dels crits i els càntics. És bo ser-ne conscient, i saber, que en aquest moment l’objectiu ha de ser resistir, per tornar a agafar força. En arribar, ens esperaven les taules muntades, un servei d’entrepans i beguda, i un grup de música. Dimecres 11 de setembre de 2024TardaAquest any no baixarem a Barcelona per la Diada. Vaig molt cansada i m’estimo més passar un dia tranquil a casa. Acabo de llegir Blackwater III. En parlaré quan acabi tota la saga. Ja tinc els tres que em falten a casa. Començo el IV. Veig les imatges de les manifestacions i em reafirmo en la idea. Tots sabem que els independentistes estem molt decebuts dels polítics, però això no significa que hàgim deixat de ser independentistes. Dijous 12 de setembre de 2024TardaCaminem. Fa un dia emboirat. Al migdia, cauen alguns ruixats i fa més fresqueta. Divendres 13 de setembre de 2024NitSortim a caminar de bon matí. A la riera només hi ha quatre bassiols. Durant el matí, acabo de repassar la ruta literària d’El cor del balneari de la Setmana del Llibre en Català que faré diumenge per Caldes de Montbui. Baixo a fer fotocòpies de les postals antigues que he seleccionat per anar ensenyant durant la passejada. He preparat també una targeta amb un codi QR perquè la gent que ho desitgi les pugui mirar des del mòbil. Al vespre, fan la festa de comiat de l’estiu al camp de la Rectoria de Sant Pere. Toca Hotel Cochambre. He ballat dues hores i mitja gairebé sense parar. A quarts de 12, hi havia la Lola Van. No ens hem quedat més estona, tot i que estava animadíssim, perquè no havíem pogut sopar per la gentada que hi havia fent cua, i hem anat a casa a fer unes pizzes a la terrassa. Dissabte 14 de setembre de 2024TardaHe anat a l’assaig de teatre del Vilamagore, l’obra de Confidències d’una reina. Aquest any no hi puc col·laborar tant com altres vegades perquè la promoció d’El cor del balneari m’ocupa molt temps. Diumenge 15 de setembre de 2024TardaEstic nerviosa per com anirà el primer itinerari d’El cor del balneari per Caldes de Montbui. L’he preparat durant molt temps, però, la primera vegada és la primera vegada. Arribem aviat, em trobo amb la Carme Canyelles, la presidenta d’Òmnium del Vallès Oriental, entitat que dona suport a aquesta activitat. De mica en mica, han anat arribant els inscrits a la visita. El sol ens ha acompanyat. El recorregut de la passejada és llarg i tot i que he intentat no perdre temps, hem passat dels 90 minuts previstos. Però els assistents han arribat fins al final i molt contents. No cal dir que jo encara ho he estat més i ja m’he pogut relaxar. Hem passat a recollir una paella i cap a casa a dinar. A la tarda, reprenent vells costums, hem anat a veure el nostre fill petit, que jugava a handbol a Sant Antoni.

Dietari de l'okupa de l'altell

Estem decebuts, però no hem canviat d’idea