Del servei als altres n’ha fet un art i de l’art n’ha fet una eina de servei als altres

L’anglès Hugh Auden, poeta i conductor d’ambulància, que no taxista, i premi Pulitzer del 1948, va dir que “la poesia pot fer una cosa tan simple com que una pedra se senti preciosa”. Pel que he conegut del senyor Esteve Perich, directament i indirecta, ha estat una persona que ha fet preciós tot el que ha tocat. Ha fet d’allò quotidià –acompanyar grans i petits d’un lloc a l’altre amb el seu taxi– una cosa extraordinària. I no és només perquè ha sigut un testimoni vivent de quasi un segle d’història, sinó perquè també ha estat un exemple viu de vitalitat, de saviesa i d’humanitat, i també del que ha de ser el sentit de la ironia i del bon humor. Del servei als altres n’ha fet un art i de l’art n’ha fet una eina de servei als altres. Dues facetes que ha sabut combinar de manera magistral, oferint-nos una proposta de com hauria de ser el món al qual aspirem a través dels seus poemes. Taxista i poeta, poeta i taxista, Esteve Perich ens ha demostrat que les arts i els oficis poden coexistir harmoniosament, enriquint-se mútuament.

Com a taxista, pot haver recorregut milers de quilòmetres pels carrers de la vida. Dia rere dia, ha transportat persones de totes les condicions socials, escoltant les seves històries i compartint moments de les seves vides, fins i tot les més íntimes. Aquest contacte diari amb la gent l’ha gaudit com un observador atent de la vida, capturant amb la seva mirada detallada les petites i grans històries que es despleguen cada dia davant dels nostres ulls i que molts som incapaços de veure i, en canvi, Esteve Perich ha estat fins i tot capaç de donar-hi suport. Estem segurs que la seva empatia i capacitat d’escoltar i la seva bondat han fet de cada trajecte una oportunitat per comprendre millor la condició humana.

Però és en la seva faceta de poeta on ha trobat una manera de transformar l’experiència de la vida en un art. La seva poesia és un reflex de la seva ànima, una expressió sincera i profunda de les emocions i reflexions que l’han acompanyat al llarg dels anys. Del dia a dia, del tal com raja, que és treballa des de l’observació, el respecte i la humilitat. Els seus versos ens han tocat profundament, expressant amb delicadesa i força les emocions més íntimes i les reflexions més profundes sobre la vida, l’amor, el pas del temps i la bellesa tant com les contradiccions del món que ens envolta i allò que ens hauria de passar de llarg, fins i tot el que no hauríem d’haver viscut mai.

El senyor Perich va saber captar l’essència de les coses més simples i, alhora, les més complexes fent-les precioses. La seva poesia ens transporta a llocs coneguts i desconeguts, ens fa reflexionar i ens commou. A través dels seus versos, hem pogut intuir les ànimes que ha anat trobant en els seus camins, les ciutats que ha recorregut, i els moments que ha viscut. La seva obra és un regal, no només del quilòmetre zero, del Cardedeu estimat, que ens ha enriquit a tots, sinó també oferint-nos una mirada sobre la vida i el món.

Ha estat sempre un exemple de passió i amor per la vida i ha sabut quan i com picar-li l’ullet. La seva energia i el seu esperit indomable són una inspiració per a tots nosaltres. En un món on sovint ens deixem portar pel ritme frenètic de la vida moderna, ell ens recordava la importància de parar, observar, escoltar i, sobretot, de sentir i de respectar-nos. La seva vida és també un testimoni de la importància de mantenir-se actiu, curiós i creatiu a qualsevol edat i de com la vida és ben diferent si se sap posar l’amor en totes les coses que fem.

La Creu de Terme atorgada fa poques setmanes per l’Ajuntament de Cardedeu és una mostra del respecte i agraïment i estima que la ciutadania de Cardedeu li ha tingut i li tindrà sempre. No sé on he llegit que “la poesia és la veu de l’ànima, i els poetes ens ajuden a escoltar-la”. El seu viatge per la vida és una oda a la vida mateixa, i nosaltres som immensament afortunats d’haver pogut compartir aquest camí amb ell, compartir el camí i la seva amistat.