Jordi Planas Maresma, historiador

Dimecres. Cafè al bar-restaurant Roca Umbert. Jordi Planas Maresma (Granollers, 1963) acaba de sortir dels estudis de Ràdio Granollers. Paco Agudo l’ha convidat perquè expliqui en què consisteix la conferència que havia de fer aquest dijous passat al Museu. L’historiador havia de parlar del Granollers de principis del segle XX i de l’exposició que es pot veure al Museu sobre el retorn del retaule gòtic de Sant Esteve. I el que és cert és que es tracta d’una mostra que va camí de batre rècords d’assistència. Inaugurada el 22 de març, presenta 10 taules de l’antic retaule gòtic de Sant Esteve, valuós patrimoni artístic dels pintors Vergós que els jerarques eclesiàstics de l’època van vendre a la Junta de Museus de Barcelona el 1917. Les 13 taules que es conserven del retaule són propietat del MNAC. Dos d’elles s’hi poden veure exposades permanentment i les altres 11 formen part del fons que el MNAC conserva als seus magatzems. Tot i que algunes taules ja s’havien vist, mai fins ara no havien estat tantes i mai fins ara tampoc no havien format part d’una exposició amb les singularitats que presenta l’actual mostra del Museu. Si no hi han anat a veure-la, els convido a fer-ho. Sàpiguen que tenen temps fins al març del 2020. I m’atreveixo a donar-los un consell: atenció a l’exposició complementària a les pintures dels Vergós. Veuran fotos sorprenents del Granollers del segle XX i llegiran reflexions sobre aspectes socials, polítics i econòmics del període de 1900 a 1930 que els sorprendran. Planas insisteix que “aquesta etapa va ser enormement favorable per a Granollers”. La contextualització de tot plegat, els servirà per trobar resposta al quan, com i per què es va vendre un retaule gòtic amb una història tan singular. Totes aquestes preguntes –amb regust de novel·la negra en algun cas– troben també una rigorosa i exigent resposta al catàleg de l’exposició que ha coordinat Glòria Fusté. Els textos són de Joan Yeguas, Cinta Cantarell i Jordi Planas, i el disseny, de Miquel Llach. L’èxit de l’exposició sobre la vida i miracles del sant patró de Granollers està sorprenent tothom. Amb temps per treballar la idea, Planas veuria amb bons ulls que “l’Ajuntament intentés arribar a un acord amb el MNAC per poder exposar-hi d’una manera permanent el major nombre de taules possibles”. Satisfet per l’acollida de l’exposició malgrat els molts compromisos que li comporta, a l’historiador granollerí se li amuntega la feina. Celebrades les eleccions municipals, sap que s’haurà de posar a treballar de valent per fer més gran encara el llibre Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental (segle XXI). Diccionari biogràfic. Aquest llibre, que es va presentar en paper el 2007, també es pot trobar al web . Amb més de 1.000 entrades biogràfiques, el treball respon a un projecte impulsat pel Museu, el Consell Comarcal i el Centre d’Història de Catalunya. En els seus inicis hi van participar una setantena de persones, moltes de les quals hi continuen col·laborant. Jordi Planas, doctor en Història per la UAB, comparteix aquestes tasques amb les de professor de la UB. Especialitzat en història agrària, és l’autor de més d’una dotzena de títols. També ha publicat un bon grapat d’articles en revistes nacionals i internacionals. En clau molt granollerina i al camp de les publicacions, també és conegut per formar part de la comissió directora del Centre d’Estudis de l’Associació Cultural, que també l’integren Jaume Dantí, Ricard Caussa, Diego Sola, Joan Garriga, Cinta Cantarell, Josep Grau, Arnau Queralt, Laura Casanovas, Ester Prat i Francesc Sánchez. Des de 1997 dirigeix la revista Ponències, publicació del Centre d’Estudis que recull treballs inèdits sobre diversos aspectes relacionats amb els dos Vallès. La publicació, amb 23 anys de vida, té el caràcter de revista acadèmica segons les qualificacions que atorga l’Agència de Gestió d’Ajudes Universitàries i d‘Investigació a través del seu projecte Carhus Plus+. També va dirigir la desapareguda revista Lauro del Museu. Fora d’aquest àmbit –encara que és ben conegut que va ser director del segon Pla Estratègic de Granollers–, cal destacar la seva presència com a independent a les últimes llistes municipals del PSC. “Estic convençut que Mayoral administrarà bé el resultat històric que va aconseguir el 26-A passat”, assenyala l’historiador.

Jordi Planas Maresma, historiador

Estudiós rigorós i exigent