Tenir cura dels altres ni pot ser una feina qualsevol ni pot estar sotmès a les normes del mercat

Hem tornat a commemorar el Dia de la Dona perquè la igualtat és lluny. Per això és necessari educar-nos, de ben menuts i sense distincions, ni de gènere ni de sexe, en això de l’ètica de la cura. No podem resistir en aquest món sense tenir cura els uns dels altres. Vetllar per una ètica de la cura es fa pensant una educació que doni més valor a ser que a tenir o a fer i amb uns educadors que sàpiguen acompanyar infants i joves en el llarg camí d’aprendre a preservar la vida, tota vida humana primer i tota altra vida després. Tenir cura dels altres, en especial dels més vulnerables en qualsevol etapa de la vida, ha estat i és, essencialment, una tasca reservada a les dones. Cert que, per exemple, en la professió mèdica hi ha molts homes, però ja són menys els infermers, i en el sistema escolar les etapes de bressol i infantil són les més feminitzades. Tenir cura els uns dels altres no pot ser només una professió, ha de ser una actitud humana, una disposició de l’ànim que no pot vincular-se a cap gènere. La suposada predisposició, biològicament predeterminada, de les dones per a la cura no és més que la conseqüència d’un aprenentatge adquirit en una societat patriarcal que ens ha reservat aquesta feina. Però ni pot ser una feina qualsevol ni pot estar sotmesa a les normes del mercat. Ha de ser l’activitat central d’un sistema que prioritzi la cooperació i no la competitivitat, la compassió i no la violència. Tenir cura d’un nadó es fa sense estridències. És com ha de ser qualsevol sistema sustentat en l’ètica de la cura, ha de donar una atenció exquisida. Tots som vulnerables, encara que hi hagi graus de vulnerabilitat. Tots tenim vides a preservar, encara que unes estan en major perill que altres. No podem bastir una ètica de la cura paternalista en la qual uns, suposadament més forts, preservin els més febles perquè les tornes canvien amb facilitat. Tots hem d’aprendre a preservar la vida i fer-ho en tres direccions: aprendre a tenir cura d’un mateix, aprendre a tenir cura dels altres i aprendre a demanar assistència o ajuda en el moment que hom no es pot cuidar a si mateix o no pot tenir cura dels altres. De manera que no només les persones podem tenir cura els uns dels altres sinó que ens hem de dotar d’estructures, sistemes de govern, institucions i sistemes econòmics preparats per preservar la vida de la ciutadania i no disposats a posar-la en perill.

Tenir cura dels altres ni pot ser una feina qualsevol ni pot estar sotmès a les normes del mercat

Ètica de la cura