Escoltar, parlar, menjar i beure junts, uns quants petons i abraçades... Les coses importants de la vida

Dilluns 7 d’octubre de 2019 Migdia Ahir vaig acabar de revisar el guió de la visita guiada teatralitzada de Confidències d’una reina de l’1 de novembre. He estat mirant la memòria on guardo una relació de tot el que vaig fent i em consta com si aquesta fos la 20a, però en tinc seriosos dubtes. Algun dia que tingui temps –no sé quan serà això– ho revisaré amb més calma, crec que m’he descomptat d’una o dues. Però, pel fet seria el mateix, 20 que 21 o 22. El cas és que durant sis anys, l’Higini Herrero –amic i responsable del Punt d’Informació– i jo mateixa com autora, l’hem fet una vintena de vegades: sense personatges, amb pocs personatges [4 o 5], amb molts personatges [uns 15]; amb cavalls o sense –moltes gràcies, Agustí–; al matí, a la tarda, al vespre; de recorregut més llarg, més curt... Però mai amb menys de 40 persones de públic, unes quantes vegades amb més de 100. És tot un luxe, una emoció, un repte i sentiment de gran agraïment envers els actors voluntaris que hi han col·laborat –alguns des de les primeres– i el públic que ens ha acompanyat en aquestes rutes, algunes persones em consta que de manera reincident. Dimarts 8 d’octubre de 2019 Nit Agafo el tren, tinc temps, tot i que no me’n sobra. Aquesta tarda tinc una reunió a Barcelona. Viure a comarques té això: sovint t’has de desplaçar, però els de poble ja hi estem acostumats. Estem avesats a no tenir autobús per anar a l’estació i a haver d’anar fins allà amb el cotxe; a anar amb temps per si la Renfe falla i va a deshora. Però viure envoltat de natura, ho compensa tot. Arribo amb temps a la capital. Fa calor, molta calor per ser tardor. I camino força estona, tot i que això no em sap greu, perquè m’agrada caminar i més quan fa bon temps. La reunió ha anat francament bé, m’agradaria donar-vos-en més detalls, però de moment no puc. Només us puc avançar que era de feina –de la d’escriure–. S’ha allargat bastant, quan estàs a gust tampoc tens pressa. Després, altra vegada caminadeta cap al metro. I a l’estació de Diagonal, els combois s’aturen i sentim pudor de cremat. La gent es comença a posar nerviosa. Davant del dubte i la falta d’informació, la majoria optem per sortir a l’exterior. De manera que vaig a peu de Diagonal a l’estació de Rodalies de passeig de Gràcia. Finalment arribo al tren, m’assec, agafo la novel·la de La ciutat dels joves d’Aurora Bertrana i em poso a llegir. Avui, més m’estimo endinsar-me en la ficció que tafanejar pel Twitter llegint els darrers comentaris al voltant de la moció de censura fallida al president Torra. Tot i que ben mirat, algun dels personatges que van actuar al Parlament ben bé que podrien formar part d’aquesta novel·la, són pròpiament espècimens de la Ciutat dels Vells. Aurora Bertrana va escriure aquesta novel·la a 79 anys. Va ser publicada l’any 1971, això va comportar que no se salvés de les retallades de la censura. Enguany l’editorial Males Herbes n’ha fet una reedició amb el text íntegre. Es tracta d’una novel·la de ciència-ficció. Un periodista que viu a la Ciutat dels Vells (que simbolitza el règim franquista) viatja a la Ciutat dels Joves (l’encarnació de la mentalitat de canvi i la renovació) per fer un reportatge. No és pas, però, una utopia, ja que no tot és tan meravellós a la Ciutat dels Joves, on als 40 ja reclouen a la gent en una mena de geriàtric perquè no els molestin; on gairebé ningú llegeix, perquè els llibres, llibreries i cinemes han estat substituïts per la televisió... Potser, és que, malgrat haver destronat la hipocresia, la corrupció, les diferències socials... l’autora ens volia deixar palès que la perfecció no existeix en cap societat. Dimecres 9 d’octubre de 2019 Nit Arribem a l’hora de sopar a casa, aquesta tarda hem presentat Sal roja a la Llibreria Esplugues, a Esplugues del Llobregat. Trobar llibreters tan entregats a la seva feina fa que gaudeixis d’aquests moments, malgrat que la pluja hagi fet agafar mandra a alguns. Ha estat un plaer immens sentir-se tan ben tractada i tan escoltada. Dissabte 12 d’octubre de 2019 Migdia Avui, a casa és un dia de festa, i no és pas que celebrem el dia de la hispanitat, tot al contrari. El meu fill gran ha vingut de cap de setmana. Farem família i dinarem junts. Tots tenim ganes de saber com li va i ell té poques hores per repartir-les entre amics i família. Escoltar, parlar, menjar i beure junts, uns quants petons i abraçades... Les coses importants de la vida.

Escoltar, parlar, menjar i beure junts, uns quants petons i abraçades... Les coses importants de la vida

Ets a casa i, de cop, és festa