Europa, ‘In varietate concordia’

Davant de les properes eleccions municipals i europees del diumenge 26 de maig, ens pot venir al cap preguntar-se què significa avui Europa… He de reconèixer la meva limitació immediata a donar una definició: un conjunt de països d’un mateix continent; una cultura ancestral; una suma d’interessos econòmics conjunts… La meva sorpresa és quan buscant informació trobes que, com a europeus, compartim un lema que té una finalitat concreta: “Units en la diversitat” és el lema oficial de la Unió Europea (UE). La versió en llatí, In varietate concordia, és també utilitzada com a compromís. I d’acord amb la Comissió Europea, el lema significa que a la UE els europeus treballen junts per a la pau i la prosperitat, i que les nombroses cultures, tradicions i llengües d’Europa són un actiu positiu per al continent. Podria ser que implícitament quan anem a exercir el vot aquest proper diumenge portem al cap aquesta finalitat, però a mi em sembla que en moltes ocasions tenim una idea molt ambigua d’Europa… O molt sovint de buscar amb el vot qui garantirà el millor benestar. En una coneguda entrevista que el Papa va concedir no fa gaire a una televisió, deia: “La madre Europa se volvió abuela, envejeció. El problema de Europa es que olvidó que sus hijos se fueron a América. Además no crece, estamos en un invierno demográfico. Europa se ha ensimismado: ni tiene hijos ni recibe inmigrantes. Así no hay futuro.” Tot és discutible, però em sembla que són paraules bastant realistes. Oblidar el passat normalment no té bon futur, es converteix en un simple assegurar el present. I un present sense passat només copiarà models recents, que en el món on vivim tenen un condicionant molt economicista. Direm que són tòpics, quan parlem de les arrels cristianes d’Europa –però amb els valors que ara gaudim gràcies a elles–, o de l’intercanvi de persones, cultures i pobles –ara diríem migrants– que van teixir Europa… Com deia en un passat article parlant del dia després d’unes eleccions anteriors: no deixem mai de creure que hi ha un dia després, un futur que porta a bon port el present, si és l’endemà d’un avui festiu…, com és encara el diumenge a tota Europa gràcies a l’herència d’un passat que no hem d’oblidar!

Em sembla que en moltes ocasions tenim una idea molt ambigua d’Europa…

Europa, ‘In varietate concordia’