La Rebel

És sota aquestes idees tan blanques, pures, musicals i divertides que algú hi pot amagar més bé la poteta del llop / Imatge: Artur Deyneuve (Eurovision) Les dives poden fer ben poca cosa contra la pasta gansa que es gasta un país que intenta amagar o blanquejar o europeïtzar un genocidi massiu. Les dives poden fer ben poca cosa contra els senyoros que paguen i dominen i colonitzen i maten. Les dives molesten.No soc fan d’Eurovisió. Més aviat el contrari, em fa bola, em costa d’empassar i m’acaba atabalant anar sentint les mateixes cançons un cop i un altre i veient els mateixos vídeos horribles de cançons tirant a dolentes. Em fa bola i em pica, diguem-ho, però entenc que sigui un espectacle innocu i divertit, ple d’horterades reconfortants i algun bon cantant i moltes rialles. Entenc que pugui semblar això: bonic, amable, divertit. Ho sembla. Ara, és precisament sota aquestes idees tan blanques, pures, musicals i divertides que algú hi pot amagar més bé la poteta del llop.Eurovisió no deu ser la festa de la música, ni de la Comunitat Europea ni de l’amistat entre països. Ha de ser un producte televisiu espectacularment ben retransmès i bombardejat durant setmanes fins a convertir-se, per allò de la comunicació de masses, en l’espai ideal per blanquejar un país, avalar un genocidi, cobrar favors i tenyir les coses d’excuses amb ritme.La polèmica està servida i durarà tres minuts. Els tres minuts que dura l’actuació, els tres minuts que durarem indignats, els tres minuts que dura un bombardeig que deixa 1.000 morts més, potser. Som europeus indignats durant tres minuts perquè el cantant d’un país que mata actua en un festival de tothom i, a sobre, queda ben posicionat i, a sobre, tot plegat es vol desvincular de la realitat de debò.Si cada país que mata en un o altre racó del món no pogués actuar; si cada país que compra armes o ven armes o testeja armes o es prepara amb armes no pogués trepitjar l’escenari; si cada país que valida, suporta, excusa o mira cap a una altra banda d’una guerra, un genocidi o un assassinat indiscriminat de ciutadans innocents, no pogués actuar… a l’escenari d’Eurovisió no hi haguessin tingut ni dives, ni cafès, ni ningú. No m’agrada que Israel hi participi. Ni que Espanya compri i vengui armes. Ni que els governs blanquegin i excusin i donin vots. Les dives no hi poden fer res, contra les guerres, suposo. Queden malament, si s’hi posen. Eurovisió em fa bola, em pica i gairebé em fa vomitar. D’escenari de la diversió, res de res. De la vergonya, molta. I no parlo de les actuacions.