Tendim a llançar pilotes fora i evitem 'un examen de consciència fet a consciència'

La bondat no enlluerna i només és possible en accions menudes, poc brillants i molt discretes / foto: Cohen Van der Velde Hem passat, espero que feliçment, un altre Nadal. S’ha acabat un convuls 2024 i tenim aquí un 2025 nou de trinca. Ha arribat el moment de fer balanç i nous propòsits. Fer balanç i fer-ho de manera equilibrada no és gens fàcil perquè tendim a llançar pilotes fora, evitant un examen de consciència fet a consciència. Solem concedir als altres, a les circumstàncies del context o a l’atzar la responsabilitat d’allò que no ha funcionat bé a la nostra vida, mentre que allò que pensem que han estat èxits notables ens ho solem apuntar en la llista de coses aconseguides autònomament, amb el nostre esforç, enginy i vàlua. Us sembla que responem amb sinceritat la pregunta que fan en Miki Nuñez i l’Escolania de Montserrat al disc de La Marató: “Què has fet tu de bo? Què has fet, doncs?” No es tracta de flagel·lar-se i veure només les coses dolentes i pensar tan sols en tot allò que hem perdut o que no hem aconseguit fer o guanyar. Ja no podem fer marxa enrere i, sigui quin sigui el balanç, no és moment de trencar-s’hi les banyes. Com diu la dita: “Déu nos en guard d’un ja està fet.” Què vull fer de bo? Toca mirar endavant i recomençar com si fos un primer dia d’una nova creació. El 2024 és passat i pel 2025 ens podem fer nous propòsits. Tenim 365 dies per inventar camí. Podem posar-hi tot el seny o tota la rauxa o una perfecta barreja dels dos ingredients; podem fer accions cèlebres o insignificants, altruistes o egoistes. Fins i tot podem mostrar que tenim gran capacitat per actuar en positiu, pensant en el gaudi i benefici personal però sense deixar mai de banda el dels altres. Si alguna cosa significa l’esperit nadalenc, que il·lumina llars i carrers, és bondat. La bondat no enlluerna i només és possible en accions menudes, poc brillants i molt discretes, fetes gratuïtament i responsable, i pensant en els altres tant o més que en un mateix. Un propòsit és una determinació, no pot ser un capritx, i té una fita, que sol assolir-se amb perseverança. El propòsit ha de fer-se com a resultat d’una anàlisi d’allò que manca i és necessari, individualment o col·lectiva, i que és possible aconseguir, encara que sigui amb esforç i paciència. Sigui el que sigui que hom decideixi fer de bo en el 2025, vetllem per assolir-ho, tot evitant que passi com en anys anteriors que abans d’arribar a finals de gener ja hem oblidat què volíem fer de bo.

Tendim a llançar pilotes fora i evitem 'un examen de consciència fet a consciència'

Què vols fer tu de bo?