La nostra protagonista d’avui és certament una paraula sorprenent; un mot d’evocacions molt potents (penseu en les Corrandes d’exili, per exemple, de Pere Quart: “Una nit de lluna plena / tramuntàrem la carena / lentament sense dir res; / si la lluna feia el ple / més el féu la nostra pena”), de càrrega emocional fortíssima (el nombre incalculable de traumes que ha generat l’exili forçós al llarg de la història, i que continua causant), però amb un recorregut filològic quasi inexistent. Una família de…