| 10:16
Opinió

Gregori Rodríguez i Martín (Granollers, 1950-2021), auditor de comptes i advocat

Expert assessor fiscal

Gregori Rodríguez i Martín (Granollers, 1950-2021), casat amb Maria Rosa Barberillo, va morir el 13 de juny passat a 71 anys, a causa d’una malaltia que va afrontar –recorden els seus fills Sílvia i Gregori– amb “valentia i coratge fins l’últim moment”. Conegut abastament a la ciutat per la seva tasca professional, el seu comiat va reunir al tanatori un bon nombre de familiars i amics. Fins mesos abans que la malaltia li ho impedís, era habitual veure’l a la Fonda Europa amb el grup d’amics format, entre d’altres, per Frederic Nadal, Ricardo del Castillo…

En fer repàs a la seva trajectòria, els seus fills insisteixen en la condició de persona humil que, a base d’esforç i constància, va aconseguir obrir-se camí a la vida. Fill de guàrdia civil –el seu pare, Quimidio, era natural de Palacios del Campo (Valladolid) i va ser destinat a la caserna del carrer del Conestable de Portugal–, en Gregori va fer els primers estudis als Escolapis. Després, com tants altres nens de l’època, va continuar estudiant al seminari. Va anar becat al seminari menor diocesà Nostra Senyora de Montalegre de la Conreria (Tiana), on va coincidir amb altres joves de Granollers, molts dels quals coneguts de la parròquia de Sant Esteve per fer colònies i sortides a la muntanya. Van ser anys també en què va jugar al juvenil de l’Esport Club Granollers, amb Monsant, Cortés, Portet, Domènech, Sarpineli, Mena, Ballús i Sala. Decidit a estudiar, es va llicenciar en Professorat Mercantil a la Universitat de Barcelona.

Enllestida la carrera, va començar a treballar a l’oficina de la Gestió Tributària de la Diputació a Granollers, on va coincidir amb Òscar Pelayo, regidor de l’Ajuntament de Granollers. En èpoques especialment complicades econòmicament per a les hisendes locals, Gregori Rodríguez va ajudar el mateix Pelayo i l’alcalde de llavors, Rafel Ballús, a posar al dia tot allò que tenia a veure amb la recaptació de les contribucions municipals.

Un nou pas professional el va portar a treballar durant uns anys a la delegació d’Hisenda de Granollers en la seva qualitat de professional expert en diverses matèries comptables i fiscals. També va posar en marxa el seu propi negoci, el despatx Sergesa Assessors, situat al carrer Torras i Bages, encara en funcionament i dirigit des de fa uns anys per la seva filla Sílvia, advocada com ell.

Però Rodríguez no en tenia prou i, sempre disposat a tenir la màxima formació possible, es va llicenciar en Dret per la Universitat d’Educació a Distància (UNED) uns anys després. Això li va permetre, remarquen els seus amics, tenir una doble visió del treball que ja realitzava com a economista, fet pel qual va començar a col·laborar activament amb el Col·legi d’Advocats de Granollers.

Durant uns quants anys va ser professor de l’Escola de Pràctica Jurídica, de la qual era director en Josep Medina. “A més a més de ser una persona entranyable i propera, com a assessor fiscal era excepcional”, reitera Medina. El director de l’Escola de Pràctica Jurídica explica també el paper que hi va tenir en la comissió sènior que va gestionar la compra de l’actual i nova seu del Col·legi d’Advocats. Més enllà d’aquestes qüestions, els advocats Josep Medina, Ricardo del Castillo i Carles Font destaquen d’en Gregori “la seva total disposició per ajudar els més indefensos i el seu compromís amb el Col·legi i els companys de professió”. L’expresident Medina el retrata amb estima: “Jo crec que la paraula que millor serveix per definir-ho és la d’home i company lleial.” Durant els més de 25 anys que va estar col·legiat, Medina destaca “la seva col·laboració constant i la seva capacitat a l’hora de voler ajudar tothom”.

Enamorat de la Costa Brava, en Gregori era un gran aficionat a tot allò que tenia a veure amb la cultura. A propòsit de la seva amistat amb Òscar Pelayo, l’any 2000 va cedir algunes obres per a l’exposició que la Sala Aire F de l’Aliança Francesa va dedicar al pintor Orlando Pelayo. Entusiasta lector, llegia assíduament. L’últim que havia encarregat, via comerç electrònic, va arribar al domicili familiar tot just dos dies després de la seva mort. El seu fill Gregori ha promès llegir-lo. Títol: Gloria imperial. La Jornada de Lepanto, de Carlos Canales i Miguel del Rey.