Aquest temps m’ha ajudat a conèixer-lo i a ressituar-lo.

Dilluns 7 de desembre de 2020
Vespre
Avui no caminem de fosc, tinc festa de l’escola i hem sortit una mica més tard. Fa bastant fred. Treballo tot el dia a l’ordinador. L’istme del Trabucador s’ha tornat a inundar en el primer temporal d’aquesta de tardor d’una intensitat mitjana. El cap em recula fins a l’agost. I torno a ser a Cala Llenya, a l’Ametlla de Mar, el mar m’abraça en l’últim bany de comiat abans d’acabar d’aquells dies de vacances al Delta amb la família. I camino per la platja del Trabucador, més plena que altres anys, on hi continua havent espai per a tothom. I sento una fiblada d’enyor i tristor, per un lloc estimat que necessita ajudes abans no sigui massa tard.
Una altra maniobra vergonyosa del rei emèrit, aquesta, per escapar de la investigació de les targetes opaques. Quina ràbia, amb la falta que farien tots aquests diners per a ajuts socials!

Dimarts 8 de desembre de 2020
Migdia
Les albergínies es couen al forn i jo llegeixo al meu raconet de la cuina. M’agrada fer-les farcides, ja ho començo a tenir per la mà. El sol entra per la finestra i amoroseix el dia. Darrerament, tinc tanta feina que només llegeixo llibres i documents de recerca, trobo a faltar les novel·les. Aquest pont ha estat un bàlsam per escriure i llegir amb més tranquil·litat, a les hores que m’ha vingut bé; llevar-me una mica més tard; caminar… Escoltar una mica més el cos. Veig les imatges de les aglomeracions de gent en algunes ciutats i em fa posar malalta.

Dimecres 9 de desembre de 2020
Capvespre
Es desperta l’alba quan arribem al turó de la Creueta. Ahir Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord van començar a administrar la vacuna de Pfizer. La primera persona del món a rebre-la ha estat la Margaret Keenan, de 90 anys, al centre d’Anglaterra. Un motiu d’esperança que se suma al fet de saber que els voluntaris de l’assaig del fàrmac d’Oxford evolucionen positivament. Vivim en una muntanya russa. Ha baixat la velocitat de transmissió. Seria fantàstic que es complís el que diu el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, que Catalunya fos immune la tardor vinent.
Avui el pare hauria fet 81 anys, va néixer l’any que va acabar la guerra. En fa 16 que ja no hi és. Aquest temps m’ha ajudat a conèixer-lo i a ressituar-lo. Al cap d’uns anys, si ets sincer amb tu mateix, la mort pot ser una oportunitat per entendre millor moltes coses que el soroll de la convivència diària desdibuixa; per defugir d’imatges idealitzades i fer-te un retrat més humà. I un bon moment per entendre’t a tu. Deixant enrere judicis. Sent generós amb les mancances que tots tenim, intentant comprendre per què les tenim. I llavors estimes més i millor.

Dijous 10 de desembre de 2020
Migdia
Les setmanes haurien de ser totes com aquesta, treballar dos dies i tenir-ne cinc de lliures. No soc economista, imagino històries. En aquest món impossible hi hauria un repartiment dels guanys just i democràtic. S’acabarien les presses i tothom tindria garantits els drets bàsics: habitatge, menjar, educació, sanitat… Faríem de l’art la nostra religió. I seríem molt més feliços. Quin privilegi poder somniar en utopies, pensar lliurement. Deu ser dels pocs drets que no tenim intervinguts!

Divendres 11 de desembre de 2020
Vespre
Torno a tenir mòbil, per sort aquesta vegada havia fet còpia de seguretat. Treballo fins tard. Anul·lo la reserva per anar a la projecció d’una pel·lícula, estic molt cansada.

Dissabte 12 de desembre de 2020
Migdia
Surto a caminar a la tarda, massa hores asseguda a l’ordinador m’acaben encarcarant. Una escapadeta fins al Roure és perfecta. Torno a casa que ja han encès els llums i és pràcticament fosc. Passo pel costat del tió que fa dies que reposa a l’entrada del poble amb posat cofoi.

Diumenge 13 de desembre de 2020
Capvespre
Necessito mirar la tele i no pensar. El meu fill gran em recomana la sèrie The Blacklist. No és nova, porten set temporades, però continua tenint molt d’èxit. I us haig de dir que els primers capítols enganxen i ha aconseguit fer-me desconnectar. M’agrada el paper que fa James Spader: Raymond Reddington, un exagent del govern i un dels fugitius més buscats. S’entrega a l’FBI i els proposa un tracte, col·laborar per ajudar-los a atrapar una llista de perillosos criminals, a canvi que el deixin en llibertat i la seva interlocutora sigui sempre una agent acabada d’estrenar en la feina, l’Elisabeth Keen, interpretada per la Megan Boone.