Jo no vaig poder votar aquell 3 d’abril. Però la política ja m’interessava

He revisat papers. M’agrada guardar-ho tot. He trobat les paperetes d’aquelles eleccions de 1979. I alguns programes electorals. També retalls de premsa. Papers una mica gastats pel pas del temps. Records en blanc i negre. A Cardedeu va guanyar per majoria absoluta Ramón Comas i CiU. A l’oposició, la unió de les esquerres. Les paperetes i els sobres només escrits en castellà. Al logotip de les esquerres, l’estelada. Dels 30 candidats, només tres dones. Per CiU només una: Roser Manté, mare de l’actual alcalde. Va ser una legislatura intensa. Duresa en la discussió política, divergències al govern, però Comas va repetir al cap de quatre anys. D’aquells anys un nou institut, un nou pavelló, un nou centre assistencial i la primera visita del president de la Generalitat. Són les quatre imatges que CiU mostrava com a balanç de la seva gestió. Les eleccions van ser un 3 d’abril. Al cap de poc temps vaig començar de corresponsal a Cardedeu d’El Correo Catalán, una capçalera ja desapareguda. Vaig aprendre a fer de periodista a la sala de plens del meu poble. Era una sala fosca, un punt incòmoda. Cada vegada que hi entrava m’impressionava. Ells, l’alcalde i els regidors sempre semblaven enfadats. Sensacions d’un periodista novell. Escrivia sobre els acords i els desacords dels plens. Recupero aquells articles. Un sobre la polèmica d’uns arbres que es van tallar a la finca de Can Llibre. Un altre anunciant una festa que es feia al Casal del Jubilat per part d’un grup local que es deia “Papasastre” o l’anunci d’un augment de sou als funcionaris de 5.000 pessetes mensuals. Primera legislatura del retorn de la democràcia als consistoris. A la primera foto d’aquell govern municipal es veu una sala de plens que presideix el rei i un santcrist. També es veu el secretari amb una màquina d’escriure. I dos quadres que la poca qualitat de la fotografia no em permet descriure, però que intueixo que són dos paisatges cardedeuencs. Al cap de quatre anys, a la fotografia només es mantenen els quadres i la figura del rei. Hi apareix al costat del monarca la fotografia del president Pujol i l’escut de Cardedeu. Hi ha desaparegut la figura del santcrist. Per cert, tampoc apareix la màquina d’escriure. El pas del temps. Esforç de memòria. Fa 40 anys. Són molts. Jo no vaig poder votar aquell 3 d’abril. Però la política ja m’interessava. L’endemà de les eleccions tenia classe a l’Institut de Cardedeu. Era un aula que havia estat col·legi electoral. Ens esperava el professor. Vàrem debatre sobre les eleccions i els resultats. Ho vam fer amb el mestre de català, es deia Isidre Ballester. Curiós, al cap de poques setmanes deixaria la docència per convertir-se en el primer alcalde democràtic de Lliçà d’Amunt. I enganxat al passat continuo repassant papers....